Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Frank-Walter Steinmeier
Política
Jurista i polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata SPD el 1975, estudià dret i ciències polítiques 1976-82 a la Universitat de Giessen Després de superar les proves a la judicatura de l’Estat 1982-86, fou professor de dret públic i dret polític a la mateixa universitat 1986-91, on el 1991 obtingué el doctorat Aquest any s’incorporà al gabinet de Gerhard Schröder , després que aquest esdevingués president de la Baixa Saxònia, amb el qual continuà quan guanyà la cancelleria alemanya en les eleccions del 1998 Tingué un paper clau en la coalició de govern socialista-ecologista, en la qual fou cap de gabinet del…
Clara Espar Llaquet
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Formada a les categories inferiors del Club Esportiu Mediterrani 2007, més tard passà al Club Natació Sabadell 2009, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2009-10 Posteriorment, jugà novament a les files del Mediterrani 2010-15 i, des de la temporada 2015-16, tornà a jugar al Sabadell En el seu palmarès destaquen una Lliga espanyola 2016, tres Copes de la Reina 2010, 2011, 2017, quatre Supercopes d’Espanya 2009, 2010, 2015, 2016, una Copa d’Europa 2016 i una Supercopa d’Europa 2016 Debutà amb la selecció espanyola l’any 2012, amb la qual participà…
Pere Escobar
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà treballant a Noticiero Universal i participà en la creació del diari Sport 1979 També treballà a La Hoja del Lunes El 1983 s’incorporà a Catalunya Ràdio i durant els anys vuitanta fou locutor de partits de futbol El 1991 fitxà per TV3, on presentà 100 × 100 futbol 1992-96 i Gol a gol 1996-98 Al mateix temps, fou el locutor dels partits de futbol de la cadena 1991-2000 acompanyat d’Àngel Pitxi Alonso i Sergi Albert Posteriorment presentà el programa Ona Sport a l’emissora Ona Catalana 2000-03 El seu últim any el combinà amb el retorn a Televisió de Catalunya, on presentà En camp…
Rudolf Buchbinder
Música
Pianista austríac.
Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…
Enric Aguilar i Campderrós
Cinematografia
Distribuïdor.
Cursà estudis a l’Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, on es graduà com a oficial de marina mercant a l’Escola Industrial de Terrassa i a l’Escola d’Administració d’Empreses El 1925 entrà a treballar com a ajudant de programista a la Hispano Foxfilm Després deixà l’empresa per ocupar un càrrec important al departament de distribució de la Paramount, fins que fou designat sotsgerent de la sucursal de Barcelona i, posteriorment, gerent El 1935 canvià novament de casa i passà, en qualitat de sotsdirector, a la Hispano American Films, SA Quan aquesta es transformà en Universal…
Manuel Oms i Canet
Escultura
Escultor.
Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a monument públic a Madrid…
Ypsilantis
Família noble de grecs fanariotes emparentada amb la dinastia imperial dels Comnè de Trebisonda després de la conquesta llatina de Constantinoble (1204).
Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó del soldà, fou…
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà…
Valerià
Història
Emperador romà (253-~260).
Cònsol abans del 223, Trebonià Gallus li encarregà la lleva de milícies per tal de combatre l’usurpador Emilià 252 Mort Trebonià, fou proclamat emperador per l’exèrcit i, tot seguit, reconegut pel senat, amb el qual sempre mantingué bones relacions Continuador de la política religiosa de Deci, promulgà dos edictes 257 i 258 contra els cristians, que els obligaven a observar el culte estatal i els privaven de reunir-se en assemblees i de visitar els cementiris, els quals, juntament amb les altres propietats i béns, els foren confiscats Durant el seu govern moriren màrtirs, entre altres, Sixt…
Alfons II de Provença
Història
Comte de Provença (1185-1209).
Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador El testament del rei de Catalunya-Aragó 1196 hi afegí els seus drets sobre Montpeller Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina