Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
Ramon Monroig, colorants per a la indústria tèxtil
Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
betum
Química
Pasta emprada per a fer llustrós el calçat, obtinguda per fusió homogènia d’una mescla de ceres dures naturals o sintètiques, parafines i ceres microcristal·lines plàstiques, amb dissolvents orgànics (principalment aiguarràs, white espirit
o ambdós), ensems amb colorants.
Les propietats que cal que reuneixi un betum són no clivellar el cuir, que tregui llustre amb el mínim de fricció, i no tacar la roba que hi estigui en contacte
mucílag
Farmàcia
Solució col·loidal molt viscosa obtinguda per dissolució amb aigua de gomes (com l’agar-agar, el tragacant i la carboximetilcel·lulosa), les molècules de les quals són d’una gran llargària i produeixen els filaments causants d’aquesta viscositat.
En farmàcia són emprats com a excipients i en la preparació de suspensions, per tal de retardar la sedimentació
viscósa
Indústria tèxtil
Solució xaroposa, molt viscosa, obtinguda tractant linters de cotó o polpa de fusta o de cel·lulosa amb sosa càustica per a obtenir l’alcalicel·lulosa, que per l’acció del disulfur de carboni es transforma en xantat de cel·lulosa.
La dissolució d’aquest últim compost amb sosa càustica dóna la viscosa, emprada en la fabricació del raió viscosa
Societat Anònima Tramway de Carcaixent a Gandia
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents
Funicular de la Santa Cova, a Montserrat (1929), construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents
© Fototeca.cat
Companyia fundada a Barcelona el 1882 per tal de construir i explotar la concessió del ferrocarril de cremallera de Monistrol de Montserrat a Montserrat obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses).
Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905 Construí també els funiculars de Sant Joan 1918 i de la Santa Cova 1929, a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al Santuari de Núria, als Pirineus 1931 El 1957 clausurà el ferrocarril de cremallera de Montserrat El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina El 1985 els accionistes acordaren la integració dins l’empresa pública Ferrocarrils de la…
glissando
Música
Efecte sonor assolit en un instrument musical consistent en una successió sonora rapidíssima d’una sèrie d’escales obtinguda per procediments mecànics (deixant lliscar el dit per damunt d’un teclat, o per la corda d’un violí, etc).
Johannes Diaconus: Vita Gregorii; Liber beati Gregorii in Ihezechielem; Expositio super cantica canticorum gregorii papae (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de Joan Diaca foli 2 “ Incipit…
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…