Resultats de la cerca

Dugué a terme la seva formació musical sota el mestratge de Miguel de Ambiela a la catedral de Toledo, d’on fou cantor de la capella de música entre el 1705 i el 1714 El 1713 fou nomenat "ajudant de melodia" del mestre de capella, amb l’obligació d’ensenyar cant als seus companys més joves L’1 de setembre de 1714 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila, vacant per la mort de Juan Cedazo, i romangué en el càrrec fins al final de la seva vida Algunes obres d’Arizmendi es conserven a Àvila i al monestir d’El Escorial

Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres

Membre del Gimnàs Blume, l’any 1954 aconseguí la medalla de plata en l’exercici de terra del Campionat de Catalunya i fou inclòs a la selecció catalana A per al Campionat d’Espanya Aconseguí la tercera plaça general del Campionat de Catalunya, guanyant la plata en poltre amb arcs i el bronze en mans lliures, paralleles, salt de poltre i barra fixa 1955 També fou medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Espanya Competí en una època de domini aclaparador de Joaquim Blume, amb el qual compartí equip en festivals i exhibicions Durant la dècada de 1960 fou secretari de la…

Amb l’objectiu de debatre sobre els principals reptes culturals i socials contemporanis, destacà el fòrum “L’esport diàleg universal”, amb més de 700 participants de més de 200 països En el seu programa els jocs i els esports tradicionals tingueren un paper destacat per promoure els tres eixos d’aquest esdeveniment la diversitat cultural, la cultura de la pau i la sostenibilitat Dins l’anomenada àrea de jocs del Fòrum, que ocupava una part de l’enorme plaça central, es realitzaren exhibicions de quaranta esports tradicionals i minoritaris d’arreu del món, entre els quals n’hi…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Lleida i amb el pintor Albert Coma i Estadella i l’escultor Leandre Cristòfol Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968, i la darrera exposició tingué lloc el 2011 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes, bé que hi predomina l’aparença d’ordre gràcies a la interposició de formes ben definides Fundà el grup artístic de la Plaça de l’Ereta Entre altres guardons, la seva obra fou reconeguda amb la Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts 1970 i…

Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director…

Creat el 1928, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 En els seus primers anys estigué situat a l’avinguda Diagonal A partir del 1940 castellanitzà el seu nom i es digué Patín Hockey Club, i el 1945 inaugurà una nova pista a l’antiga plaça de Calvo Sotelo, actualment Francesc Macià, on el 1946 se celebrà el primer Campionat d’Espanya de patinatge artístic Hi estigué fins el 1958, any que desaparegueren tant les installacions com el club El 1950 obtingué l’èxit més important de la seva història quan l’equip d’hoquei es proclamà campió d’Espanya

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2008

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, compagina l’esquí de fons i el de muntanya En la primera modalitat, fou subcampió d’Espanya 2005 i segon classificat en la Copa Catalana 2008 Pel que fa a l’esquí de muntanya, formà part de selecció catalana 2004-09, i conquerí el Campionat d’Espanya de cursa vertical per equips 2004, 2005, 2007 Guanyà la cursa individual de la Copa del Món 2005 Obtingué una tercera plaça al Campionat d’Europa 2005 Guanyà el campionat espanyol de cursa de muntanya, el del món de cronoescalada o vertical race i el del món d’esquí de muntanya 2006

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport…