Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
complement alimentari
Alimentació
Producte alimentari que es pren per via oral i que té la finalitat de complementar la dieta habitual.
Els complements alimentaris solen consistir en un concentrat de nutrients, habitualment vitamines i minerals, o altres substàncies amb efectes fisiològics extractes de plantes, aminoàcids, enzims, etc Es comercialitzen en dosis diverses i es presenten en diferents formats, com ara pastilles, càpsules, ampolles, sobres, etc, encara que també es poden trobar en forma d’aliment, com per exemple barretes o sucs Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d’estar correctament etiquetats segons la normativa vigent
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes
lòbul
Anatomia
Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita
hibridació
Biologia
Producció d’híbrids.
La hibridació té una gran importància econòmica i biològica, puix que augmenta la variabilitat genètica, permet canvis adaptatius i de comportament, etc En la segona generació la transmissió dels caràcters adquirits per la hibridació segueix les lleis de Mendel, per la qual cosa els híbrids no es poden conservar per reproducció sexual, puix que els caràcters reunits en un individu podrien segregar-se En les plantes són reproduïts asexualment per tal de conservar-ne les característiques
comensalisme
Biologia
Associació de dues o més espècies on predominen els lligams d’ordre alimentari.
Aquesta relació existeix tant entre els vegetals plantes epífites com entre molts animals els crustacis que viuen amb molluscs les hienes, els xacals i els voltors, que s’alimenten de les restes que deixen els grans carnívors com el lleó i el tigre les rèmores i els taurons, etc L’espècie comensal pot desenvolupar adaptacions per al millor aprofitament de les matèries nutritives Per als ecòlegs aquesta forma d’associació se situa entre la simbiosi i el parasitisme
clon
Biologia
Conjunt d’organismes originats per multiplicació asexual a partir d’un sol progenitor.
Tots els individus d’un clon tenen, doncs, una mateixa dotació cromosòmica, llevat de les eventuals mutacions que es puguin produir en algun Són clons, per exemple, els cultius bacterians obtinguts després de passades successives per un banc de dilució, les línies pures de plantes autògames, els esqueixos obtinguts d’un sol peu, els rotífers nascuts partenogenèticament d’una mateixa femella, els grups de cèllules descendents d’una única cèllula mare mitjançant un cultiu tisular, etc
dispersió passiva
Ecologia
Dispersió de les espècies que no tenen capacitat de moviment pròpia, que no es poden desplaçar per elles mateixes sinó gràcies a factors externs.
En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres
ziram
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu sobre la germinació d’espores d’endoparàsits en conreus de fruiters, flors, maduixes, plantes hortícoles i ornamentals Pot presentar problemes de fitotoxicitat, sobretot si hom el barreja amb altres matèries actives Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 7 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza
vanessa

Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina