Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de Milà i fins el 1929 fou director de l’Opera de Montecarlo, amb la qual estrenà el 1925 L’enfant et les sortilèges , de MRavel Posteriorment fou director invitat en nombrosos concerts arreu del món, així com de l’orquestra de la Scala Compongué l’òpera Il macigno 1917 i tres poemes simfònics

Llicenciat en dret, collaborà a “El Universo”, de Madrid Fou alcalde de Borriana Amb Estanislau ↑ Alberola , publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927

És autora dels reculls poètics Florida 1914-1919 1919 i Vida amorosa d’una dona 1964 Alguns dels seus poemes també es publicaren a La Revista i en l’antologia d’Esteve Albert, Les cinc branques Poesia femenina catalana 1975 Bona part de la seva obra gira al voltant de la música, la família i la natura

Estudià peritatge agrícola El 1960 compongué la seva primera cançó Una guitarra   Descobert per Salvador Escamilla, el 1965 ingressà a Els Setze Jutges, com a membre número tretze, i enregistrà un primer EP Una guitarra , que li donà una gran popularitat, confirmada el 1966 amb Cançó de matinada , rècord de vendes a tot l’Estat espanyol Altres grans èxits fores cançons com Ara que tinc vint anys,  Paraules d’amor , El drapaire, La tieta , etc, que hom pot inscriure en el gènere melòdic, amb lletres que poetitzen la vida quotidiana Inicialment cantà només en català quan el 1968 fou…

Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta , difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino…

El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922

Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863

Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900

Estudià dret a València i, a Madrid, collaborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia” i fundà el setmanari illustrat “El Siglo” 1865 Durant la revolució del 1868 fundà i dirigí a València “La República Federal” Escriví poemes — Noche 1885, Ecos de la juventud 1893—, assaigs polítics — La evolución y la revolución 1893— i uns Apuntes biográficos de Luis Blanc 1882

El 1796 professà en l’orde dels augustinians i el 1821 se secularitzà i es retirà al seu poble natal El 1813 atacà amb unes dècimes satíriques el govern constitucional i els redactors del diari liberal La Aurora  i fou empresonat Segons Joaquim M Bover, deixà compilats dos volums de Poesías varias , poemes en castellà i en català, que restaren inèdits