Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
Gottfried Semper
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme
Izumo Takeda
Teatre
Dramaturg japonès.
Autor de nombrosos joruri , alguns dels quals en collaboració amb altres autors, començà la seva activitat amb Oto no miya asahi no voroi ‘El príncep Oto, arnès del sol i del matí’, 1723, peça històrica, com gairebé totes les seves composicions Escriví, encara, 31 obres més, entre les quals cal esmentar Sugawara denjo tenarai no kagami ‘Els secrets de la calligrafia transmesos per Sugawara’, 1746 i, sobretot, Kana, dēhon Chu-shingura ‘El tresor dels fidels vassalls’, 1748, d’una gran perfecció pel que fa a la seva tècnica escenogràfica i estilística
senyories de Nàuplia i Argos
Història
Territori de l’imperi llatí de Constantinoble centrat en les dues ciutats homònimes, de Morea.
Fou un feu vassall dels prínceps d’Ocàia concedit pel príncep Jofre I a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, el 1212 El 1308 passà als Brienne, i quan aquests perderen el ducat d’Atenes, conquerit pels catalans el 1311, es retiraren a l’únic feu que els restava Nàuplia i Argos El 1356 passà als Enghieu, i la darrera representant del llinatge, Maria d’Enghieu, quan el 1388 restà vídua del venecià Pietro Corvaro, incapaç de defensar-se contra els turcs, hagué de vendre Nàuplia i Argos a la república veneciana
Lamoral d’Egmont

Gravat d'època de Lamoral d’Egmont
Història
Comte d’Egmont i del Sacre Imperi, gran d’Espanya i baró de Fiennes.
Carles V li donà el títol de príncep imperial de Gavre 1540 Felip II el nomenà comandant general de Flandes i d’Artois i conseller d’estat 1559 S'oposà a la política del cardenal Granvela i portà a terme el Compromís dels Nobles 1566 Després de l’arribada del duc d’Alba als Països Baixos fou arrestat i decapitat En la tragèdia Egmont , de Goethe 1788, és l’heroi de la llibertat holandesa, obra per a la qual Beethoven compongué 1809 la música escènica que conté l' Obertura del mateix nom
Francesc I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1479-83), comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra (1471-83).
Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja
John Islay Francis
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor escocès en esperanto.
Participà en l’antologia Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 Les seves novelles són iròniques i satíriques Cal esmentar, sobretot Vitralo ‘Vitrall’, 1960, La granda kaldrono ‘El gran perol’, 1978, Misio sen alveno ‘Missió incomplerta’, 1982, La kastelo de vitro ‘El castell de vidre’, 2004 i Kronprincedzino ‘El príncep hereu’ 2011 Traduí Milton per a l’ Angla Antologio És també autor del volum de narracions Tri rakontoj pri la Miljara Paco ‘Tres contes sobre els millenis de la pau’ 1998 i el recull poètic Danco de vivo kaj aliaj poemoj ‘Dansa de la vida i altres poemes’, 2012
Beatriu I dels Països Baixos

Beatriu I dels Països Baixos (2010)
© RVD / Vincent Mentzel
Política
Reina dels Països Baixos del 30 d’abril de 1980 al 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos
Zheng
Història
Primer emperador de la Xina (221-210 aC), fundador de la dinastia qin, conegut per Qinshi Huangdi (‘Qin, el primer emperador’).
Príncep de Qin Shânxi, vencé successivament els seus rivals 230-221 aC, i en unes quantes campanyes conquerí tota la Xina, que organitzà políticament Creà vies de comunicació, unificà pesos, mesures i moneda, estructurà l’escriptura i el calendari i construí la Gran Muralla Després de mort, fou succeït pel seu fill 210-206 aC, que fou suplantat per la dinastia han L’any 1974 fou descoberta la seva tomba prop de Xi'an Shânxi, envoltada per un exèrcit de milers de figures de guerrers i cavalls de mida natural
Rodrigo de Rebolledo
Història
Noble castellà al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.
En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València
Jeroni Agustí i Albanell
Història
Militar
Militar i funcionari.
Fill primogènit del vicecanceller Antoni Agustí , estigué al servei de Carles V Es casà amb Ana Urríes, filla de l’ambaixador aragonès Hugo de Urríes Fou batlle general de Catalunya 1533-51 vers l’any 1540 freqüentava la tertúlia literària barcelonina de Joan Boscà Tant aquest com el castellà Diego Hurtado de Mendoza, també contertulià, l’elogiaren en llur correspondència literària El 1552 acompanyà el príncep Felip a Flandes i a Alemanya L’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí , germà seu, n’escriví una biografia, avui perduda És germà del també eclesiàstic Pere Agustí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina