Resultats de la cerca

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions individuals i…

Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà…

Estudià amb el seu pare al Conservatori de París, on fou distingida amb els primers premis en arpa 1948 i música de cambra 1951 Debutà amb l’Orquestra Pasdeloup el 1950, i l’any 1957 fou contractada com a primera arpista de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF, on a partir del 1971 fou també solista El 1959 reprengué l’activitat del Quintet Pierre Jamet, conjunt instrumental que havia format el seu pare Contragué matrimoni amb el flautista Christian Lardé, amb qui enregistrà el Concert per a flauta i arpa de WA Mozart Ha estrenat obres de compositors francesos contemporanis, entre…

Estudià música amb la seva mare, la pianista Ada Estades, i amb la seva tia, la guitarrista Olga Pierri, i perfeccionà la seva tècnica a l’Institut Nacional de Musicologia de Montevideo amb Guido Santórsola Obtingué diversos premis a l’Amèrica del Sud i, posteriorment, a Europa, on rebé el primer premi de la divuitena edició del Concurs Internacional de Ràdio França, a París Debutà a Nova York el 1978 i a Berlín el 1983 Ha fet gires per Europa, Àsia i Amèrica, incloses diverses actuacions a Barcelona, Madrid i Sevilla Ha tocat al costat d’artistes com Astor Piazzola o Frank Peter…

Estudià amb Franz Josef Maier al Conservatori de Colònia, amb Saschko Gawriloff a la Folkwangschule d’Essen i amb Marie Leonhardt a Amsterdam Parallelament feu estudis de musicologia a la Universitat de Colònia L’any 1973 fundà el conjunt Musica Antiqua Köln, dedicat a la interpretació de música barroca Ha realitzat gires arreu del món, en les quals ha compaginat les tasques de director del seu conjunt amb la interpretació d’obres de cambra En la seva nombrosa discografia sobresurten la Tafelmusik de GPh Telemann i molts enregistraments de l’obra de JS Bach, HIF von Biber i JD Heinichen,…

Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…

Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls…

Integrant d’una família de músics, de la qual també sobresortiren el seu germà Stephen 1735-1787 -que tocà el violoncel i amb qui sovint s’ha confós- i un nebot, George 1749-1779, que fou organista Estudià a Durham, on d’infant formà part del cor de la capella Contràriament al que feu el seu germà, només anà a Londres temporalment i romangué la major part de la seva vida a la seva ciutat natal Compongué un gran nombre de glees , alguns dels quals foren guardonats amb premis En canvi, Stephen es traslladà a Londres i allí guanyà un cert prestigi com a violoncellista També fou…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O Messiaen El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P Schaeffer El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental Després d’un període "concret" amb Mavena 1956, electroacústic amb Dahovi I i II 1961-62 i aleatori amb Sigma 1963, retornà a la música instrumental per…

Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII Fou membre fundador de la Societat Mozart 1901, de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de WA Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació…