Resultats de la cerca
Es mostren 4290 resultats
Tokuyama
Ciutat
Ciutat del ken de Yamaguchi, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la badia de Tokuyama, al Seto-naikai.
Antiga ciutat feudal, l’establiment, l’any 1904, d’una estació de subministrament de carbó per als vaixells fou seguit d’una ràpida expansió industrial Disposa de refineries de petroli, fàbriques de productes químics i metallúrgia Participa també del tràfic comercial entre Hiroshima i Shimonoseki
Bata
Ciutat
Ciutat de la Guinea Equatorial, capital de la província de Mbini, vora el golf de Biafra (37 000 h [1995]).
Segona ciutat més important de l’estat i primera de la regió continental, és un centre agrícola cacauets, cafè, cacau, cocos, copra i comercial A través del seu port exporta productes agrícoles i fusta ocumé, el principal recurs econòmic Té central termoelèctrica i aeroport
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques
Vicent Noguera i Bonora
Industrial.
Intervingué en negocis d’oli, de sabó, d’adobs i de productes químics i formà part dels consells d’administració dels Bancs de València, de Castelló, Internacional d’Indústria i Comerç i de l’Exterior de España a París, i de diverses empreses i companyies
Stamp Act
Història
Llei britànica (1765) que dictava un impost a les colònies americanes, obligant-les a utilitzar paper timbrat en els actes jurídics i comercials.
Les colònies no acceptaren un impost votat en un parlament on no tenien representació i, reunides en el congrés de Virgínia, declararen el boicot als productes britànics i aconseguiren l’abrogació de la llei Aquest conflicte és un dels orígens del moviment d’independència
Indústries Titán
Economia
Empresa fabricant de pintures.
Té l’origen en el laboratori de productes químics del carrer del Pi de Barcelona fundat l’any 1917 per Francesc Dou i Arumí i Francesc Novellas Roig La gran demanda dels seus productes comportà l’ampliació de la fàbrica i el trasllat primer a l’Eixample, on nasqué la marca Titán per a alguns dels productes, i després al barri del Poblenou de Barcelona Joaquim Folch i Girona , net de l’industrial i antic alcalde Manuel Girona, comprà el 1921 una participació majoritària de l’empresa, i el 1935 s’incorporà a la gerència Sota la seva gestió, la reconvertí…
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l…
Solsona, Estruch i Companyia. La Llinera de Premià
Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…
Indicis de recuperació econòmica a Catalunya
Hi ha indicis de recuperació econòmica a Catalunya s’exporten a Amèrica i a l’Europa atlàntica productes agraris i aiguardent i es presenten memorials al Consell de Cent de Barcelona que proposen un impost únic, un prot franc i la fundació d’una companyia comercial
Cuneo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, situada a la confluència dels rius Stura di Demonte i Gesso.
És el centre comercialitzador dels productes agrícoles de la regió cereals, vi, fruites i un important nucli industrial indústria metallúrgica, mecànica, química, alimentària, arts gràfiques, destilleries que ha triplicat la població en els darrers vint-i-quatre anys Centre turístic afavorit per la proximitat amb França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina