Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
raqueta
raqueta
© Fototeca.cat
Esport
Mena de pala formada per un enreixat de cordes molt tibants (que formen el pla elàstic sobre el qual rebota la pilota) dins un marc ovalat de fusta o de metall, proveït d’un mànec, que serveix per a jugar a la pilota.
Emprada principalment per a jugar a tennis, la raqueta té un pes que oscilla entre 320 i 340 grams
motoesquí
Grup de travessa amb motoesquís a la Molina
La Molina
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també anomenat motoneu, que consisteix a desplaçar-se, habitualment sobre la neu, amb un vehicle monoplaça carenat proveït d’un parell d’esquís curts al davant i un parell de cintes de cautxú al darrere, conegut com moto de neu.
Els primers vehicles que circularen sobre la neu foren dissenyats als Estats Units d’Amèrica al començament del segle XX i eren utilitzats per a transportar materials i treballadors en zones rurals El 1927 Carl Eliason patentà el primer model de moto de neu Durant els trenta anys següents aparegueren nous models, fins que el 1959, Joseph-Armand Bombardier, un dels constructors més destacats, patentà la Ski Doo, la primera moto de neu individual moderna A partir dels anys seixanta es multiplicà la producció de motos de neu, que començaren a utilitzar-se amb finalitats recreatives i esportives…
burí
Burins per a gravació de fusta, a l’esquerra, i per a gravació de metalls, a la dreta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
arquet
Serra d'arquet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Bastidor metàl·lic de la serra d’arquet
format per una sola peça (o per diverses si ha d’ésser allargable) de forma arcada, per tal de poder mantenir tesada entre els seus extrems una fulla de serra, i proveït d’un mànec.
ploma
Transports
Grua simple constituïda generalment per una perxa o pal articulat per la seva part inferior a la coberta o a un arbre i proveït d’aparell en l’altre extrem, que permet d’aixecar pesos, especialment per a treure càrrega de la bodega.
És anomenat, també, puntal
plàstic
Militar
Explosiu a base de ciclonita o de pentrita amassades amb un plastificant, generalment un hidrocarbur líquid i cautxú sintètic, de potència mitjana, però molt trencador, que requereix ésser proveït de detonador i que pot ésser aplicat directament i dividit amb les mans.
Els plàstics són molt emprats sota l’aigua, la qual no els altera
pistola
Tecnologia
Aparell pneumàtic manejable amb una sola mà, proveït d’una clau de tub o d’un tall com un tornavís i emprat per a cargolar o descargolar cargols o femelles, especialment en la indústria automobilística, en la fabricació en sèrie de mobles, etc.
picó
Construcció i obres públiques
Instrument consistent en una peça massissa, de fusta o metàl·lica, generalment de forma de tronc de con i prolongada per un mànec gruixut coaxial, o proveït d’agafadors, emprat per a afermar una capa de terra, de grava, per a igualar llambordins, etc.
sextant
sextant
© Xavier Gallego Morel / Fotolia.com
Astronomia
Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.
El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al bastidor i per…
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes