Resultats de la cerca
Es mostren 8167 resultats
Sant Cristòfol de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…
Max Frisch
Literatura alemanya
Teatre
Novel·lista i dramaturg suís de llengua alemanya.
Es donà a conèixer l’any 1934 amb Jürg Reinhart , llibre de relats, i es féu famós amb el Tagebuch 1946-1949 ‘Diari 1946-1949’, 1950 En les seves obres combat el convencionalisme i els prejudicis Die Schwierigen oder j'adore ce qui me brûle ‘Els difícils o j'adore ce qui me brûle’, 1943, Die chinesische Mauer ‘La muralla xinesa’, 1946, descripció de la vida dels alemanys dividits entre les potències ocupants de Berlín, Don Juan oder die Liebe zur Geometrie ‘Don Joan o l’amor a la geometria’, 1953, Homo Faber 1957, Andorra 1961 i Mein Name sei Gantenbein ‘El meu nom seria Gantenbein’, 1964…
Lluís de Requesens i Joan de Soler
Història
Alt funcionari reial.
Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou recompensada el 1472…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es casà amb…
Joan Corbella i Roig

Joan Corbella i Roig
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i escriptor.
Estudiant de medicina a la Universitat de Barcelona, el contacte amb Ramon Sarró el decantà cap a la psiquiatria Des de l’any 1973 compaginà la tasca assistencial amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió Centrat sempre en la psicologia de la vida quotidiana, collaborà assíduament en mitjans de comunicació, especialment als diaris La Vanguardia i Avui , i també a la ràdio Ràdio Barcelona, la COPE, Onda Cero i en diversos programes de Televisió de Catalunya, en alguns dels quals havia collaborat amb l’escriptora Maria de la Pau Janer , amb qui es casà el 2005 Autor de…
Pau Villalonga
Música
Compositor mallorquí.
Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils , format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer…
vestir
Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat.
servir
Jocs
Jugar una carta del mateix coll que la que ha jugat el primer jugador, el qui té la mà.
productes financers
Economia
Instruments formals de relació entre els manllevadors de fons i els qui els aporten o en són intermediaris (banca).
La seva diversificació ha augmentat mercès a la innovació financera nous productes i processos tècnics a aplicar-hi, a la desintermediació i a la desespecialització Així, el mercat financer s’ha adaptat a les noves exigències de l’economia amb els seus riscs, complexitat, rendiments afinats i fiscalitat Els productes financers derivats warrant , futurs, opcions, no són, pròpiament, instruments, sinó contractes que versen sobre ells
enxampurrat | enxampurrada
Dit de la locució del qui parla molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc., d'una altra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina