Resultats de la cerca
Es mostren 2736 resultats
Bernat de Sarrià
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Vidal de Sarrià Inicià la carrera al servei d’Alfons II de Catalunya-Aragó i el 1286, a 20 anys, dugué a terme una sèrie d’incursions contra els angevins a Sicília i Calàbria i fins a Nàpols Conquerí les illes de Capri i Pròixida, i atacà i incendià Astura Com a recompensa rebé possessions importants al Regne de València, com Castell de Castells i Callosa d’en Sarrià Marina Baixa veí de Roger de Lloria, estigué en litigi amb ell Al servei de Jaume II i com a almirall d’Aragó nomenat a Roma el 1296, on havia acompanyat el rei, reprimí els corsaris a Àfrica El mateix any, tanmateix, el…
Francesc de Vinatea
Història
Cavaller.
És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a…
regnat
Època i durada del govern d’un rei, una reina, un príncep, un sobirà, etc.
Markham
Cim
Cim culminant de l’Antàrtida, a la serralada de la Reina Alexandra (4 350 m).
Eduard VII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1901-10), fill de la reina Victòria I.
Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale 1904, i es mostrà clarament antigermànic El succeí el seu fill Jordi V
Austràlia vota pel manteniment de la monarquia
Austràlia celebra un referèndum per a decidir si vol mantenir la reina Elisabet II com a cap d’Estat del país o bé prefereix convertir-se en una república Els partidaris de la monarquia s’imposen amb el 55% dels vots, davant el 45% dels republicans Per a resultar vencedora, a més de guanyar en el conjunt del país, l’opció republicana necessitava imposar-se en quatre dels sis estats australians, però només obté la majoria a Victòria i per una diferència curta
Inauguració de l’ampliació del Museu Picasso
L’exposició temporal “Picasso paisatge interior i exterior” serveix per a inaugurar l’ampliació del Museu Picasso de Barcelona, que augmenta la seva superfície en 3000 m 2 gràcies a la incorporació de les cases Mauri i Finestres, annexes al Museu, que serviran per a les exposicions temporals Les obres d’ampliació han costat 640 milions de pessetes, finançades per l’Ajuntament de Barcelona, i el projecte ha estat elaborat per l’arquitecte Jordi Garcés A la inauguració hi assisteix la reina Sofia
Manuel de Rajadell
Història
Cavaller.
Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396 Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou
Enric Puigmoltó i Mayans
Història
Militar
Militar.
Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular
Antoni (?) Calders
Literatura catalana
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina