Resultats de la cerca
Es mostren 34898 resultats
apocinàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.
Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més destacades Nom…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de propietats…
reducció
Filosofia
Operació en virtut de la qual hom estableix que una realitat o un fenomen determinats no són sinó una altra realitat o un altre fenomen considerats com a més reals o fonamentals i a partir dels quals resten explicats aquells.
Nucli de tot reduccionisme, la reducció pot ésser de tipus tan diferents com són els d’aquest
apofil·lita
Mineralogia i petrografia
Fluosilicat de calci i potassi hidratat, KFCa4Si8O20·8H2O, del grup dels filosilicats, en el qual els tetràedres de SiO4 són reunits formant Si2O5.
Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques
R
Química
Símbol derivat del llatí rectus, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol S i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
arrel

Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
alfabet copte

Alfabet copte
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua copta, que adoptà l’alfabet grec més algunes lletres deformades de l’escriptura demòtica: sis en el dialecte sahídic i set en el bohàiric (les sahídiques més la hai), les quals són les últimes de l’alfabet.
Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec L’ús de la zita , per exemple, és un cas extrem de barbarisme D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s , respectivament Les lletres thita, phi, khi , ho són…
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina