Resultats de la cerca
Es mostren 891 resultats
La Veu de Catalunya
Portada del primer número de La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article,…
Joan Baptista Granell i Lledó
Literatura catalana
Mestre, escriptor i cronista.
Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i ocupà una plaça d’oficial de secretaria a l’Ajuntament de Sueca A casa seva tenia una extraordinària biblioteca Fou soci de Lo Rat-Penat En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca en reconeixement pel seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos primitivos hasta el presente 1905-…
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
© Fototeca.cat
Art
Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…
Periòdics modernistes a Catalunya
Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…
L’Hora
Setmanari
Setmanari en català aparegut a Barcelona del 10 de desembre de 1930 a l’octubre del 1931; fou inicialment un òrgan oficiós del Bloc Obrer i Camperol.
Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc
Lo Geronés

Capçalera del primer exemplar de Lo Geronés (7 d’abril de 1894)
Setmanari
Setmanari en català que aparegué a Girona, amb nombroses interrupcions, del 1894 al 16 de febrer de 1909, com a portaveu del Centre Catalanista d’aquesta ciutat.
Dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi collaboraren Pere Vayreda, Antoni Vives i Prudenci Bertrana Del 1908 al 1909 fou diari
El productor
Setmanari
Setmanari anarquista editat i dirigit per Manuel Buenacasa primer a Blanes (novembre del 1925 — gener del 1926) i després a Barcelona (gener-març del 1926;juny del 1930).
Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot…
Vertical
Setmanari
Setmanari, òrgan de la federació local de Sindicats Obrers de Sabadell, que aparegué des del 28 d’octubre de 1932 fins al 6 d’octubre de 1934.
Bilingüe, assolí una tirada de 3 500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició En foren directors successivament Josep Rosas, Miquel Bertran i Gonçal Soler Suspès arran dels Fets d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
La crònica negra
El crimen de la calle Legalidad , A Speratti, ed Martínez Roca, Barcelona, 1983 Coll part / GS Les enormes dificultats materials de la majoria de la població i 1’origen fosc de les noves fortunes van donar peu a la ràpida extensió d’estafes, robatoris i assassinats L’Estat franquista, que volia demostrar la seva autoritat i donar exemples de la moral oficial, s’encarregà d’esbombar aquests casos quan la policia aconseguí de resoldre’ls Això explica l’interès que va despertar la crònica negra a la premsa general i, fins i tot, l’aparició d’algunes publicacions especialitzades, representades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina