Resultats de la cerca
Es mostren 3868 resultats
La Mesa d’Ajuria Enea rebutja el pla de pau de José Antonio Ardanza
La Mesa d’Ajuria Enea rebutja el pla de pau proposat pel lehendakari José Antonio Ardanza per posar en marxa una segona fase del pacte contra ETA La proposta és rebutjada per l’oposició frontal del PP i tampoc no troba el ple suport del PSE-EE, perquè plantejava la necessitat de mantenir un diàleg polític amb HB on fins i tot es podia tractar el tema de l’autodeterminació El PNB podria tornar a presentar el pla després de les eleccions del 25 de setembre, però ja sense la presència d’Ardanza, que no es presentarà a la reelecció
bioseguretat
Agronomia
Conjunt de mesures per tal d’evitar els possibles riscos que la globalització econòmica pot comportar sobre l’estabilitat i la sostenibilitat dels agroecosistemes.
Aquests riscos deriven de la introducció d’organismes foranis que poden esdevenir males herbes, plagues o malalties Els organismes arriben com a conseqüència de l’augment del comerç internacional i de l’erosió genètica provocada per la desaparició de l’agricultura tradicional o per la introducció d’organismes genèticament modificats de comportament incert Hi ha molts acords, tractats i organismes internacionals que s’ocupen d’aquest tema, com per exemple l’acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries de l’OMC Organització Mundial del Comerç, el conveni sobre la…
immediat | immediata
Filosofia
Dit del coneixement indirecte.
En especial GWFHegel tractà del tema del coneixement immediat a la Fenomenologia de l’esperit , on dóna a conèixer que l’immediat té un caràcter absolut que consisteix en la inseparabilitat entre el pensar i l’absolut L’immediat no és allò que s’obté a partir de la reflexió, i que per tant és sempre inacabat, sinó un coneixement que conclou, que té un final L’immediat és el coneixement adquirit sense cap instrument, sense mediació A allò conegut de forma immediata no li falta res ni li sobra res, per tant té un caràcter absolut
Xavier Domingo
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989
Ferran Puig i Gibert

Ferran Puig i Gibert
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892
Josep Marvà i Màyer
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar
Fritz Machlup
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Es doctorà en economia a la Universitat de Viena, on fou professor fins a la seva anada als EUA Fou professor a les universitats de Buffalo 1935-47, John Hopkins 1947-60 i Princeton 1960-71 Fou elegit president de l’American Economic Association 1966 Les seves aportacions a la ciència econòmica tenien un enfocament bàsicament ortodox però a partir de l’anàlisi keynesiana Fou un dels primers a tractar el tema de l’economia de l’educació, sobre el qual escriví Production and Distribution of Knowledge in the USA 1962 També analitzà els problemes monetaris internacionals en…
José Villegas Cordero
Pintura
Pintor andalús, deixeble d’Eduardo Cano i José Romero.
Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec
minotaure

El minotaure en el laberint, en una còpia del 1460 del Liber Floridus (segles XI-XII)
Religions de Grècia i Roma
Monstre mític de cos humà i cap de toro, nascut de la unió de Pasífae, muller de Minos, amb el toro que el déu Posidó, a precs del rei, li havia enviat.
Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant
Longí Navàs
Entomologia
Entomòleg.
Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina