Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Un jove mallorquí analitza la seva crisi de consciència burgesa a través de l’escriptura esparsa de proses i poemes que mostren la repressió, el desig de llibertat i la descoberta de l’amor i el plaer El noi lluita des de les seves contradiccions per eliminar els vells prejudicis i transformar la societat La mateixa obra i la seva formalització es presenten com un acte de rebellia contra l’establert El text actua com a revulsiu contra el catolicisme, l’opressió policial, la societat basada en la unitat familiar i el sentit pragmàtic de la riquesa El jove…

A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’…

Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix emplaçament hi fou…

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i…

Nasqué amb el propòsit de ser un punt de referència bàsic per a investigadors i el món universitari, oferint una visió actualitzada de la bibliografia d’àmbit hispànic i una informació acurada de les noves tendències en recerca historiogràfica Aplega ressenyes, fetes per especialistes, de les publicacions històriques relacionades amb el món hispànic, produïdes tant a l’Estat espanyol com en altres països, posant una especial atenció, sobretot en un principi, a publicacions llatinoamericanes També publica crítiques de llibres i d’articles de revistes i d’altres publicacions…

Es llicencià en dret el 1929 a la Universitat de Madrid, on fou catedràtic 1935 de dret polític fins el 1936 Pertangué al grup de la Revista de Occidente D’aquesta època són les novelles Tragicomedia de un hombre sin espíritu 1925 i  Historia de un amanecer 1926, influenciades encara pel realisme Posteriorment, ja en l’òrbita de les avantguardes artístiques, publicà els reculls de narracions El boxeador y un ángel 1929, Medusa artificial 1930 i Cazador en el alba 1930 Exiliat, en 1940- 49 residí a Buenos Aires llevat de 1945-46, que ocupà una càtedra a la Universitat de Rio de…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com…

Llicenciat 1982 i doctorat 1992 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou metge resident per aquesta universitat a l’Hospital Vall d’Hebron 1984-86 i posteriorment amplià estudis als Estats Units metge intern 1986-87 i resident 1987-89 al Health Sciences Center de la Universitat de Nova York Després de completar la seva formació i especialització en oncologia al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York 1982-94, en aquesta institució, capdavantera mundial en la recerca sobre el càncer  i els seus tractaments, fou assistent clínic del servei d’oncologia ginecològica i de càncer…

Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de…