Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Cundinamarca
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Bogotà L’altiplà de Cundinamarca fou habitat pels txibtxes El 1536 Jiménez de Quesada matà l’últim zipa txibtxa, Tziquesuna, i fundà Santa Fe Fou el primer estat independent de Colòmbia i reconegué Ferran VII com a president de l’estat, bé que en la seva absència fou nomenat Jorge Tadeo González El 1857 la lluita civil entre federals i centralistes desembocà en la constitució de l’estat federal de Cundinamarca Bogotà, Cundinamarca, Tequendama i Zipaquirà La constitució del 1886 centralitzà el poder i Cundinamarca esdevingué departament
Dunkerque
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la vora de la mar del Nord.
Fundada, segons la tradició, al s VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta
comtat de Caserta
Història
Territori feudal erigit a la primera meitat del s XII per Roberto di Lauro.
El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne
exaltats
Història
Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.
Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit progressista
Tejada la Vieja
Poblat de l’edat del ferro de Huelva.
És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers
Eketorp
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro i medieval de l’illa d’Öland (Suècia).
És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Sārnāth

Vista general de Sārnāth
Wilson Loo Kok Wee (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Budisme
Lloc sagrat del budisme a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, 6 km al N de Benarés, on el Buda inicià la predicació.
Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge
copte | copta
Etnografia
Cristianisme
Nom que a l’alta edat mitjana es donà a la població d’Egipte i que és aplicat actualment als cristians egipcis.
Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions
Turfan
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Xinjiang Uygur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus
Manuel Abad y Queipo
Cristianisme
Bisbe.
De jove anà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe de Michoacán 1810 A causa de la seva defensa dels interessos de la colònia , el virrei l’obligà, vers el 1814, a retornar a Espanya Ferran VII el nomenà ministre de gràcia i justícia, càrrec que ocupà poc temps, car fou empresonat per la Inquisició El 1820 fou alliberat pels constitucionals i nomenat bisbe de Tortosa això motivà que el 1824 fos reclòs de nou en un convent, el de Santa María de la Sisla, on morí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina