Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Club Tennis de la Salut
Tennis
Club de tennis del barri de la Salut de Barcelona.
Fundat el 1902, nasqué a partir del Salut Sport Club, creat el 1899 Inicialment combinà aspectes esportius i recreatius, però amb el pas del temps el tennis esdevingué la seva activitat principal Durant els primers anys també tingué una secció de futbol El Club Casual, equip escindit del FC Barcelona el 1911, feia ús del camp de futbol del club El 1958 creà l’escola de tennis, la primera de l’Estat espanyol Disposa de més de quaranta equips en totes les categories d’edat que participen en els Campionats de Catalunya, d’Espanya i en torneigs internacionals Guanyà el Campionat d’…
Club de Futbol Joventut Mollerussa
Futbol
Club de futbol de Mollerussa.
Fundat el 1920, nasqué amb la denominació de Sporting Mollerussa, el qual debutà oficialment en un campionat provincial la temporada 1922-23 Desaparegué al final dels anys vint, i l’actual club fou constituït a l’abril del 1930 El primer president fou Josep Fontanet Bosch A mitjan anys quaranta passà a jugar a primera territorial B i el 1953 adoptà el nom actual La temporada 1979-80 ascendí a primera catalana, la 1982-83 a preferent i la 1983-84 a tercera divisió estatal El president d’aquella època era Joan Miró La temporada 1985-86 es proclamà campió de tercera i disputà la fase d’ascens a…
Club de Futbol Damm
Futbol
Club de futbol del districte de Nou Barris de Barcelona.
Fundat l’any 1954, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de treballadors de la fàbrica de cerveses Damm , que reberen el suport de l’empresa des del 1952 El primer president fou Antoni Carrera Des de l’origen es dedicà al futbol formatiu Començà amb un equip juvenil i amb el pas dels anys creà nous equips en categories inferiors, convertint-se en un dels referents del futbol de base català Del seu planter sorgiren futbolistes com Pepín, José Manuel, Paquito, Jaume Creixell, Àlex Fernández, Toni Velamazán, Víctor Vázquez, Sergio García, Curro Torres, Cristóbal Parralo, Dani García o Antoni Lima…
El alcalde de Zalamea
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 58 min., dirigida per Adrià Gual i Queralt [dir. art.], Joan Solà Mestres, Alfred Fontanals [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Pedro Calderón de la Barca GUIÓ AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Pedro Crespo, Joaquim Carrasco capità Álvaro de Ataide, Joan Munt i Rosés sergent, Pius Daví Juan, Miquel Sirvent mestre de camp Lope de Figueroa, Avellí Galceran sergent Rebolledo, Ramona Mestre Isabel ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 11011915, Madrid, 13121914 Sinopsi Les tropes de D Lope de Figueroa s’allotgen a casa…
Josep Rota i París
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do…
Josep Maria Rosal i d’Argullol
Cinematografia
Director de fotografia, realitzador i productor.
Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El…
Elvira Jofre
Cinematografia
Actriu.
S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels…
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor.
Estudià al conservatori de València 1914-18 i a París, amb Charles Köchlin 1824-26, on conegué M Ravel, que l’orientà Professor i director 1925 del conservatori de València, dirigí les bandes de Montcada Horta i de Llíria Membre del Consejo Nacional de Educación Musical 1959, president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València, dirigí els Cuadernos de música folklórica valenciana i fou crític musical de La Correspondencia , de València Premi nacional de música amb Gongoriana 1927 i amb Atardecer 1945, començà amb un llenguatge folkloritzant, que anà…
Josep Otero i Gendre

Josep Otero i Gendre
© Arxiu Familiar Otero
Futbol
Futbolista.
S’inicià a setze anys a la UE Jesús i Maria Debutà la temporada 1945-46 en el CD Tortosa , on jugà durant 13 temporades fins el 12 de juny de 1960 i disputà dues fases d’ascens a segona divisió Assolí el rècord de partits jugats 402, de gols marcats 203 i de hat-tricks 14 per un jugador al club També jugà al CF Girona 1954-55, el Club Gimnàstic de Tarragona 1958, la UE Rapitenca 1961 i la UD Balompédica Linense La temporada 1960-61 s’inicià com entrenador del primer equip del CD Tortosa, que dirigí en 325 partits durant 13 temporades 1966, 1967, 1973, 1974, 1975, 1978-83, 1985 Posteriorment…
János Starker
Música
Violoncel·lista hongarès naturalitzat nord-americà.
Molt precoç, a onze anys fou admès a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i posteriorment fou alumne de l’Acadèmia de Música de Viena Començà la carrera professional com a primer violoncel de l’Orquestra Filharmònica de Budapest i de l’Òpera de Budapest A causa del seu origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració L’any 1947 emigrà a París, on el seu enregistrament de la Sonata per a violoncel, de Zoltan Kodály, guanyà el Grand Prix du Disque i el projectà a la fama El 1948 anà als Estats Units, on fou primer violoncel de l’Orquestra de…