Resultats de la cerca

Començà en el juvenil del Terrassa Futbol Club, després fou cedit a la Unió Esportiva Tàrrega 1963-64 i tot seguit jugà en el primer equip del Terrassa 1964-67 Jugava de lateral i de central, i en la temporada 1967-68 fitxà pel Comtal Continuà amb el filial del Futbol Club en l’edició 1968-69, amb incursions al primer equip participà en la gira pels Estats Units, al juny del 1969 i en la temporada 1969-70 formà part de la plantilla del Barça Disputà 35 partits i marcà 1 gol Posteriorment jugà a l’Elx 1970-73 i el Terrassa 1973-77 En retirar-se, exercí d’entrenador i dirigí el Terrassa, entre…

Fundat el 1992 i presidit per Jaume Coca Començà amb un equip mixt des d’infantils fins a veterans practicant les modalitats de carretera i bicicleta tot terreny amb el nom de Sport Ter-Cesadena Entre el 1995 i el 2000 formà un equip sub-23, que sobresortí en l’àmbit estatal, i el 1999 guanyà la Volta a Castelló i etapes a les voltes a Girona i Tarragona Destacaren ciclistes com Eloi Coca, Daniel López, Ricard Sancho, Xavier Pérez, Israel Núñez, Isaac Gálvez, Rafael Milà, Joan Horrach i Dídac Cuadros Organitza una màniga de la Copa Girona de BTT des del 1993, l’escalada cronometrada a l’Alt…

Formada com a ala, jugà set temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Gironella 2005-12, tot i que passà pel Femesala Elx 2008 La temporada 2012-13 jugà al Club Deportivo Orvina navarrès i el 2013 tornà al Gironella, que l’any 2017 passà a ser l’Associació Esportiva Penya Esplugues Guanyà quatre vegades la Copa Catalunya 2007, 2009, 2010, 2011 i fou escollida millor jugadora catalana 2009 Formà part de la selecció estatal universitària, amb la qual fou subcampiona del món 2011, i de la selecció absoluta, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa 2019 Fou elegida millor…

S’inicià en la competició amb la bicicleta tot terreny A divuit anys deixà el ciclisme per dedicar-se a les curses de muntanya i el duatló de muntanya Formà part de les seleccions catalanes de curses de muntanya, amb què es proclamà campió del món 2005, 2006, i de curses amb raquetes de neu En la darrera especialitat, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió d’Europa 2011 Guanyà el Corsica Raid 2012 Vinculat al Centre Excursionista de Terrassa, on ha estat responsable de l’equip de curses de muntanya i coordinador de cursos d’esquí de muntanya, és guia de muntanya i membre del grup de rescat…

Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou entrenador de…

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA Vic 1994 El…

Membre d’una família dedicada a la natació, el seu pare fou cofundador i directiu del Club Natació Sitges 1925 Començà nedant al Club Natació Catalunya i fou un dels dominadors de les proves de 100 m i 200 m braça entre el 1948 i el 1951 Aconseguí diversos Campionats de Catalunya Fou subcampió d’Espanya en 200 m braça 1947 i campió d’Espanya el 1948 Posteriorment competí amb el CN Catalunya tot i que s’installà a Sitges i s’involucrà amb el recentment fundat Club de Mar El 1953 baté, amb la selecció espanyola, el rècord d’Espanya absolut de 100 m braça, 200 m braça i4 × 100 m estils

Al moment de repartir els escons, en nombre n , entre els candidats de les diverses llistes sotmeses a votació, el nombre de vots assolits per cadascuna d’elles són dividits successivament per 1, 2, etc fins a n A continuació són ordenats, del més alt al més baix, els quocients obtinguts i el que ocupa el lloc n és el “quocient aproximat” o “divisor electoral” Talment com indica el seu nom, aquest “quocient” és emprat tot seguit com a “divisor” del nombre de vots de cadascuna de les llistes, operació que dóna com a resultat el repartiment d’escons segons la mitjana més forta El sistema d’…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem aprofundir sobretot…

El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…