Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
amonestació
Dret canònic
Publicació a les esglésies, de paraula o per escrit, del nom i d’altres circumstàncies dels qui volen contreure matrimoni per aquell temps, amb el fi de requerir dels fidels la manifestació dels impediments que puguin ésser oposats a aquest matrimoni.
Hom acostuma de fer l’anunci durant tres diumenges o festes consecutius a la parròquia o a les parròquies dels contraents
historiograma
Matemàtiques
Representació gràfica d’una sèrie d’observacions, ordenades i expressades en funció del temps, relatives a una variable física, econòmica, meteorològica, etc, que permet de posar de manifest la tendència, la periodicitat i, en general, la variabilitat de la magnitud considerada.
concentració de foc
Militar
Acció potent del foc de diverses armes, principalmet de l’artilleria, produïda per un gran nombre de projectils, sobre un objectiu determinat, a fi d’aconseguir, en el menor temps i amb la màxima intensitat, efectes de neutralització o destrucció.
caparrell
Transports
Cap resistent que amb una gassa de mà a l’extrem hom llança de terra a la nau, perquè es faci ferm a la roda o al bitó, per tal d’ajudar a varar les embarcacions, especialment en mal temps.
Quan el caparrell és molt gruixut i la seva única finalitat és la de salvament, s’anomena cap de Sant Pere i era antigament propietat comunal
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
Acadèmia de Ciències de Rússia
Institució científica de tipus general, resident a Moscou, continuadora de l’Acadèmia Russa de les Ciències, fundada a Sant Petersburg per Pere el Gran el 1725, i estructurada en seccions que corresponien a les quatre grans acadèmies franceses d’aquell temps.
Prengué posteriorment els noms d' Acadèmia de Sant Petersburg i d' Acadèmia Imperial L’any 1917 fou reestructurada i recuperà el seu nom primitiu, que canvià entre 1925-91 pel d' Acadèmia de les Ciències de l’URSS És la primera institució de la recerca científica de Rússia El 1991 tenia 332 membres numeraris, 570 corresponents i 137 d’estrangers, i era organitzada en 18 departaments ciències físiques, matemàtiques i tècniques química i ciències biològiques ciències de la terra ciències socials departament siberià de Novosibirsk departament d’Extrem Orient departament dels Urals i seccions i…
tercerola
Militar
Arma de foc, un terç més curta que la carrabina, que fou emprada per la cavalleria fins al començament del segle XX i posteriorment per la policia i altres forces armades per bé que és un desús des de fa temps.
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…
Bunyola
Municipi
Municipi de Mallorca, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les…