Resultats de la cerca
Es mostren 22400 resultats
mascarat | mascarada
Història
Lingüística i sociolingüística
Traïdor.
Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat
ritu siríac
Cristianisme
Ritu propi de l’Església Siríaca.
Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita
ombudsman
Dret administratiu
Figura de l’ordenament juridicoadministratiu suec, encarnada en una persona que vetlla pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals dels administrats davant dels actes públics del govern.
Els ciutadans es poden adreçar a l' ombudsman perquè els defensi en el seu nom Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l’any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia
dirge
Música
Cant funerari o música vinculada a una cerimònia fúnebre.
Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament
double
Música
En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.
D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses
bendir
Música
Instrument de percussió propi del nord d’Àfrica, especialment dels berbers d’Algèria i el Marroc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc Consisteix en una membrana de pell de cabra tensada sobre un marc rodó de fusta sense sonalles amb una o dues cordes tensades a la part inferior de la membrana Es toca percudint amb les mans El seu nom podria procedir del mot espanyol pandero Instruments tipològicament semblants són coneguts pràcticament en totes les cultures mediterrànies
capa de Heaviside
Electrònica i informàtica
Capa de l’atmosfera, situada entre els 80 i els 120 km d’altitud.
Rep també el nom de capa E i és la principal component de la ionosfera Les ones radioelèctriques de freqüència menor de 6 MHz que arriben a aquesta capa són reflectides una altra vegada cap a la Terra, propietat en la qual es basen les transmissions de ràdio a llarga distància L’existència d’aquesta capa fou postulada per Heaviside i, independentment, per AEKennelly
El Llobregat Deportivo
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona el 12 de setembre de 1929.
Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera
Club de Rem Centralbanc de Barcelona
Rem
Club de rem de Barcelona.
Fundat l’any 1944, fou promogut com a secció de rem de l’organització Educación y Descanso El 1948 guanyà el Campionat d’Espanya de rem Al principi dels anys cinquanta, prengué el nom de Club de Rem Centralbanc En aquesta etapa guanyà tres Campionats d’Espanya consecutius 1958-1960 Desaparegué l’any 1962 Entre els seus esportistes destacaren Jordi Bertran, Juli López i Ernest Giménez
Club d’Escacs Berguedà
Escacs
Club d’escacs de Berga.
Fundat el 1934, desaparegué durant la Guerra Civil i no reaparegué fins el 1946 L’any 1951 fou el primer club català que organitzà un torneig obert d’escacs, que prengué el nom de Torneig Internacional Obert d’Escacs de Berga L’última edició es disputà el 1996 i arribà a aplegar fins a 120 escaquistes d’arreu del món També organitza el Torneig Ciutat de Berga