Resultats de la cerca

Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle…

Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “ in castrum Sestero ”, al…

El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família…

Fill de Girard I i d’Agnès El 1110 ja era promès a Ermengarda dita Trencavella de Carcassona-Besiers Fins poc abans del 1211 estigué sota la tutela del seu besoncle Arnau, que ja havia estat regent del seu pare i possiblement prengué el títol de comte El 1130 Ponç II d’Empúries el reconegué com a hereu del seu comtat si moria sense fills Vers el 1149 repudià la seva muller i en prengué una altra, de nom desconegut Aquest fet l’enfrontà al seu cunyat, el vescomte Ramon Trencavell I de Besiers, que entrà a degolla al comtat, i al seu fill Girard, amb el qual no es reconcilià fins…

Filla de Roger IV de Foix i muller de Jaume II de Mallorca L’enllaç, celebrat a Perpinyà el 1275, assenyalà el començament d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa comtal de Foix D’aquest matrimoni naixeren sis fills Jaume ,  Sanç ,  Ferran , la infanta Elisabet de Mallorca 1280-1301, Sança i Felip El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà per tal d’evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills a la frontera fou, tanmateix…

Situació Torre de la muralla de la part baixa o de Soldevila ECSA - J Bolòs La vila de Talarn és situada al cim d’un turó elevat, en un dels extrems de la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG266726 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que surt a mà esquerra i mena a Talarn JBM-JJBR Història El terme del castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Mur i de Llimiana En una convinença pactada l’any 1064, preludi d’un judici que havia de tenir lloc aquell estiu al camp de la Pesa, entre Montanyana i Espills, el…

Situació Estampa clàssica de l’encimbellada fortalesa amb el poble d’Orcau als seus peus ECSA - JA Adell Vista de conjunt de les importants ruïnes, en què destaquen les bestorres que defensaven els seus angles ECSA - JA Adell Castell encara força ben conservat situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Orcau Juntament amb d’altres, com el de Llordà o el d’Abella, controlava tota la conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Cal travessar el poble d’Orcau, que encara té molts elements del seu passat medieval, i sortir per la part superior, des d’on surt un corriol que, fent ziga-zagues,…

L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…

El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el brancal de la via Balaguer-Àger a través de Vilanova de la Sal, on ja s’han localitzat altres…

Situació Formant part del poble d’Odèn, del municipi d’Odèn del Solsonès, hi ha aquest castell, emplaçat al cim de l’escarpada coma del Boix, prop dels Estellots del Call, des d’on l’espectador gaudeix d’un panorama esplèndid Mapa 291M781 Situació 31TCG725659 Vista de les ruïnes de l’actual castell L Prat Vista de les ruïnes del castell, que coronen el cim de l’escarpada Coma del Boix L Prat Per anar-hi cal, en arribar a la font de coll de Jou —al punt quilomètric 23,700 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys—, trencar a mà esquerra i seguir la carretera que mena al pont d’Espia…