Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
rem
Tecnologia
Instrument emprat pels blanquers per a remenar la calç, l’alum, etc, en els clots respectius, que consisteix en una barra llarga de fusta proveïda en un dels seus extrems d’una pala quadrada.
càlcul de variacions
Matemàtiques
Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre superior En el…
mirlitó
Música
Instrument musical popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un dels seus extrems tapat amb un paper o membrana que entra en vibració quan hom bufa per l’altre extrem.
born
Electrònica i informàtica
Peça conductora d’un dispositiu, d’una màquina, d’un aparell, etc, elèctrics que serveix per a efectuar les connexions dels conductors extrems, que són subjectats mitjançant una brida, una femella o un cargol.
tronc buidat
Tronc buidat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió construït a partir d’un tronc d’arbre, de dimensions variables, l’interior del qual es buida des d’una ranura o obertura longitudinal tot mantenint els extrems del tronc tancats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir cap membrana en la…
pic
Pic
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada en diversos oficis, especialment en agricultura, mineria i obres públiques, que consisteix en una peça de ferro o d’acer, en general lleugerament corbada, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, generalment de fusta, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems i que permet d’arrencar manualment minerals tous o prèviament disgregats, cavar terres dures, arrencar paviments, etc.
Santa Maria de Sarral
Art romànic
Situació Timpà romànic encastat a l’actual església barroca, en què tres arcs aixopluguen la Mare de Déu amb l’Infant i, a banda i banda, dues figures masculines identificades amb sant Joan Evangelista i un profeta ECSA - FX de Rueda Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria estan adossades al mur sud de l’actual temple barroc dedicat a Santa Maria i situat al centre de la vila Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior FEB Història El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és…
Santa Agnès de la Farrera dels Llops (Anserall)
Art romànic
Situació Interior de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - M Anglada Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops Mapa 34-10215 Situació 31TCG722978 Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops MAB Història Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Castell de Merola (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de les ruïnes de la torre del castell de Merola Hom pot veure aquí l’interior del mur del costat de tramuntana, totalment conservat, i a mà dreta, un tros del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades a tocar l’església nova de Santa Maria de Merola, prop del camí ral i a la riba dreta de la riera de Merola, en un indret estès a la banda meridional del terme Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 06,5 — y 43,0 31 TDG 065430 S’hi arriba fàcilment…