Situació
Interior de l’absis d’aquesta antiga església.
ECSA - M. Anglada
Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís. La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops.
Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCG722978.
Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops. (MAB)
Història
Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església. El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la família Caboet, en feu de la mitra d’Urgell, i després, fou dels seus hereus, els vescomtes de Castellbò.
En la visita pastoral del 1758, Santa Agnès era sufragània de Sant Andreu d’Arcavell i tenia cementiri propi. L’any 1904 era integrada a la parròquia d’Asnurri, segregada de la d’Argolell. (MLIC)
Església
Planta, molt clàssica, d’aquesta església, dissortadament en ruïnes.
M. Anglada
Aquesta ermita és d’una sola nau de petites dimensions, coronada, vers el costat de llevant, amb un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera. L’entrada a l’absis es fa a través d’un arc triomfal de perfil apuntat que forma un plec en degradació que encaixa la capçalera amb la nau.
La porta d’entrada és al mur de migjorn de l’edifici, coberta amb un sol arc adovellat de pedra tosca. La coberta de la nau, esfondrada, era de fusta, ja que els extrems superiors dels murs laterals tenen uns cabirons encastats a una alçada que coincideix amb el començament dels pendents donats pel mur que queda sobre l’arc triomfal. L’absis té dues finestres de doble esqueixada molt estretes i una biga de fusta, amb restes de pintura, que podria correspondre a un baldaquí. L’interior de l’absis és enguixat, mentre que la resta de la nau és de pedra tosca amb carreus petits molt més irregulars que els de l’exterior, però ben ajustats i poc agafats amb morter de calç.
Sobre el mur de l’arc triomfal actualment queden les restes d’un campanar de cadireta d’un sol ull. La coberta de l’absis ha estat feta amb lloses sobre una volta bastant deformada i esquerdada.
Caldria una intervenció urgent per evitar a l’edifici una ruïna segura. (MAB)
Pintura
Vista general i detall de la biga pintada que, encara avui, es conserva encastada al mur de la conca absidal.
ECSA - M. Anglada i ECSA - J. A. Adell
L’església de Santa Agnès de la Farrera dels Llops conserva, encara en el lloc original, una biga de fusta policromada en dues de les quatre cares llargues. Té els extrems encastats als murs laterals de la conca absidal, que la travessa per sobre l’altar. Es conserva en molt mal estat perquè l’edifici té el sostre enfonsat.
La biga fa 188 cm de llarg visible, 15,5 cm d’alçada i 7 cm d’amplada; la part policromada correspon a les cares frontal (188 cm × 15,5 cm) i inferior (188 cm × 7 cm). Per la forma i la situació, cal considerar-la com la resta d’un cimbori o baldaquí de plafó.
Aquest tipus de baldaquí consistia en una peça decorada rectangular, de fusta o de drap, que es disposava sobre l’altar, lleugerament inclinada i sostinguda per dues bigues travesseres a l’eix de l’hemicicle absidal, partint de l’alçada on comença la part hemisfèrica de la volta(*). Segons que explica Gudiol i Cunill, en la documentació medieval hom especifica aquest tipus de moble litúrgic amb el nom de laguearia en contraposició a l’anomenat teguria (baldaquí italià), que consistia en un teulat de quatre vessants sustentat per quatre columnes(*); i tenia la funció d’enriquir l’espai sagrat on hi havia l’altar, amb el mateix sentit que les decoracions murals de l’absis (Sureda, 1981, pàg. 47), a les quals tendeix a substituir a partir del segle XIII (Folch i Torres, 1956, pàg. 50). La biga que ens ocupa correspon a la biga del darrere d’un d’aquests baldaquins plafó o laguearia.
Tot i el deficient estat de conservació, amb la pintura parcialment desapareguda i amb algunes restes de repintada amb blau clar corresponents a una de les remodelacions de l’església, la decoració originària de la biga pot ésser reconstruïda clarament. Sobre una capa llisa de color blanc, la cara davantera de la biga té dos escuts iguals col·locats entre tres espais amb faixat. Els escuts ogivals presenten un camper llis i blanc, amb una banda negra al cap amb tres cairons blancs. Cadascun dels escuts és flanquejat per dues línies negres verticals que separen l’espai amb les faixes, de les quals, n’hi ha dues de blanques i dues de vermelles a cadascun dels tres espais. La part inferior de la biga presenta l’alternança de bandes verticals blanques i vermelles.
L’escut representat a la biga, també el trobem en una moneda del 1234, corresponent a Roger Foix, vescomte de Castellbò (Segarra, 1916-32, núms. 2 121 i 2 122). Roger Foix, I de Castellbò i IV de Foix, va ser fill d’Ermessenda de Castellbò, comtessa de Cerdanya, i de Roger Bernat II de Foix, que van unir-se malgrat l’oposició episcopal. Amb aquest casament s’unien dues grans famílies de les dues bandes dels Pirinieus, i atès que els Castellbò tenien drets a les valls d’Andorra, aquests passaren a la família Foix i els seus descendents. La moneda que ens permet datar l’escut representa el cavaller, vestit amb les armes familiars (dels Foix) a la gualdrapa i l’escut i les armes territorials a part (escut de Castellbò, amb tres cairons al cap) (Fluvià, 1989).
Aquesta moneda és datada el 1234, any en què Roger Foix ja havia heretat el vescomtat de Castellbò, a causa de la mort del seu avi Arnau de Castellbò el 1226, encara en vida del seu pare Roger Bernat II de Foix. La representació d’aquest escut, doncs, és una clara manifestació dels dominis territorials de l’hereu del comtat de Foix.
La proximitat de l’església de Santa Agnès de Farrera dels Llops amb la frontera andorrana i els conflictes esdevinguts entre els Castellbò, hereus dels drets dels Caboet sobre Andorra, i els bisbes d’Urgell pels dominis de les Valls(*) poden ser el motiu pel qual trobem l’escut de Castellbò a la biga conservada a l’església.
La representació de l’escut de Castellbò que trobem a Farrera dels Llops, desproveït de qualsevol referència a la família Foix, ha d’ésser anterior a la unió de les dues famílies (1208) o, en tot cas, anterior a la mort d’Arnau de Castellbò (1226), moment en què els hereus del vescomtat canvien de família. (GYCP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 63-65; Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 175; Baraut, 1988-89, doc. 1 199 bis, pàgs. 28-30 i doc. 1 262, pàgs. 93-96
Bibliografia sobre la pintura
- Vidal-Vilaseca, 1977, pàgs. 88-90; Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 1984, 16, pàg. 162.