Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
mànec de sembra
Biologia
Estri de laboratori, la part essencial del qual és un fil o una anelleta de metall d’un punt de fusió elevat, que hom fa servir per a sembres de microorganismes.
miloca
Jocs
Tros de paper lligat per tres o quatre cornalons amb fils que el reuneixen en un altre fil més llarg i que els nois fan voleiar com si fos un estel.
barca
Indústria tèxtil
Caixa, generalment d’acer inoxidable —abans, de fusta— que conté el bany on s’on immergides les peces de roba o les troques de fil en les operacions del tint, etc.
puntacorrent
Tecnologia
Eina plana usada per fusters, ebenistes i tallistes proveïda de dos toixos amb el fil o tall esbiaixat o fals escaire respecte a l’eix de la llargada de l’eina.
bolet
Indústria tèxtil
Crosta de matèria gomosa que es forma a les troques de seda greja en els punts de contacte amb els braços de l’aspi i que dificulta la torsió del fil.
gandalla
Indumentària
Lligadura de malla de seda o d’un altre teixit fi (a vegades de fil d’or) amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.
Hom l’usa encara en el vestit pagès tradicional d’algunes comarques, com el Pla d’Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre
assaig de beilstein
Química
Prova que indica la presència d’halògens en un compost orgànic quan, en escalfar-lo sobre un fil de coure en la flama oxidant d’un bec, desprèn una coloració verda.
canvi de llançadora
Indústria tèxtil
Mecanisme d’alguns telers automàtics que, en trencar-se el fil de trama o acabar-se la trama continguda en la bitlla, substitueix la llançadora per una altra amb bitlla plena.
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
gravat
La Torre de Londres en un gravat del segle passat de Thomas Hosmer
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte.
Pren també el nom de prova i d’ estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part corresponent als blancs…