Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Rajadell

La Plaça Major i el castell de Rajadell, al Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…
Gualta

Gualta, amb el massís del Montgrí en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, que en forma el límit septentrional, i travessat pel Daró, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…
vescomtat de Castellbò

Evolució del vescomtat de Castellbò
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia originàriament les valls de Castellbò (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.
El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…
història militar
Historiografia catalana
Els darrers anys es pot constatar l’impuls que està agafant la problemàtica de l’estudi de l’exèrcit, sobretot de l’època moderna, dins la historiografia dels Països Catalans.
A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
surf de neu

Queralt Castellet (saltant) ha participat en el Campionat del Món i els Jocs Olímpics en surf de neu
Miles Holden / Red Bull Content Pool
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa.
Hi ha diverses modalitats el surf d’estil lliure, o freestyle dins de la qual hi ha el migtub, la competició de parc i el big air , el cros, o snowboard cross , i l’eslàlom parallel que inclou l’eslàlom parallel gegant La primera planxa per a lliscar sobre la neu, sense fixacions i amb una corda lligada a l’espàtula, fou inventada per Sherman Poppen l’any 1965 i fou batejada amb el nom de snurfer , que fa un joc de paraules amb snow ‘neu’ i surfer ‘surfista’ A partir de llavors, diversos surfistes dels EUA s’interessaren per aquesta activitat hivernal i començaren a practicar-la a les…
Josep Bové i Obradors

Josep Bové i Obradors
© Escola Pia
Música
Cristianisme
Religiós escolapi i músic.
Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…
Molí de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquest molí, restaurat de manera fantasiosa ECSA-J Bolòs Molí situat a les planes que hi ha a l’oest del terme de Sant Martí de Riucorb, al centre de la partida de terres de la Sinoga, al costat de la Séquia Molinar, que treu les aigües del Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG353046 Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar la pista que porta cap a Sant Roc i cap al molí de la Torre El molí de la Sinoga és uns 500 m més cap al nord-oest JBM Història El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon…
Francesc Eiximenis
Historiografia catalana
Escriptor i teòleg.
Vida i obra Franciscà menor, la seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la Baixa Edat Mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Prengué l’hàbit de l’orde dels frares menors al convent de Girona en una data desconeguda, fou ordenat de diaca 1351 a Barcelona, i estudià en diverses universitats europees, com les d’Oxford, Bolonya, París, Colònia i Tolosa El seu projecte més ambiciós fou l’enciclopèdia Lo Crestià , una obra planejada en 13 volums, imitant el…
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23, Sóller i…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina