Resultats de la cerca

Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…

El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…

Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les…

Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el  Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a  La Psiquis  1840, primera publicació per…

Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la…

El conreu dels esports nàutics als Països Catalans fou iniciat, d’una forma oficial, el 1888 amb la fundació del Club Nàutic de Barcelona, el primer de l’Estat espanyol L’any següent fou fundat el Club Nàutic Regates, d’Alacant Ambdós foren membres fundadors de la Federación Española de Clubs Náuticos 1908 Entre els esportistes d’aquesta modalitat destacaren, als primers temps, Laureà Miró i, a València, Vicent Puchol Posteriorment foren fundats altres clubs nàutics, com el Delfín, de València 1931, el Club Nàutic Castelló 1932, el Club Nàutic de Palma 1948 i el Club Nàutic de…

Sembla que era d’origen aragonès i que fou monjo de Subiaco Des del 1398 era a la cort papal d’Avinyó Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417 Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia És autor d’una crònica sobre els…