Resultats de la cerca

Situació Aspecte de les ruïnes, amb un arc apuntat, l’element més característic d’aquesta fortificació en ruïnes ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell d’Algars són damunt un turó a la riba dreta del riu del mateix nom Prop seu hi ha l’església de Sant Joan, l’antiga parròquia del nucli de població format a redós del castell, avui totalment deshabitat Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 S’hi arriba des de Batea, per la carretera comarcal C-221 en direcció a Maella Un cop fets uns 8 km aproximadament, hom veu a mà dreta el turó amb les restes del castell i l’església MLIR Història El castell d’…

A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…

El terme Setmana Tràgica fa referència a un conjunt de fets violents que es van produir entre el 26 de juliol i l’I d’agost de 1909 a moltes ciutats catalanes i que es van caracteritzar per un atac especial envers les propietats eclesiàstiques La causa immediata i comuna a tots els llocs on hi hagué conflicte fou la protesta contra la tramesa repetida de soldats reservistes al nord d’Àfrica, arran dels fets de Melilla Un Reial Decret del juliol del 1909 autoritzava a cridar de nou a files les lleves posteriors a l’any 1903 Aquest fet afectà, majoritàriament, obrers casats i amb fills que no…

“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…

Vida Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al…

Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…

Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…

Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…