Resultats de la cerca

Installat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament Disposa de quatre plantes i un total de 800 m 2 , amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat Vestíbul del Museu del Càntir d’Argentona © Museu del Càntir - Marc Duran Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica del Sud, l’…

El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran…

Amb el nom artístic de Carmencita Aubert i, posteriorment, de Carmelita Aubert, fou una artista de renom en el món de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta Participà als espectacles de ‘Follies de 1931’, del ballarí Harry Flemming, al teatre Nou de Barcelona i formà un duo a la guitarra amb el cantant de tangos Mario Visconti i enregistrà com a veu tangos, valsos criolls i altres cançons Protagonitzà algunes pellícules dirigides pel cineasta JM Castellví, com Mercedes 1932, amb el cantautor argentí Héctor Morel, que assolí un gran èxit a Catalunya, i el film…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1991, cursà posteriorment un màster d’edició en aquesta universitat, activitat en què s’inicià professionalment a l’Editorial Cruïlla 1992-93 Posteriorment s’incorporà successivament a Columna 1992-2000, Planeta 2000-06 i, com a director editorial, a Edicions Destino des del 2006 i al Grup 62 des del 2014 S’inicià com a poeta amb el volum Ciutats i mars 1989 i continuà amb Els dies i tu 1991 Com a novellista ha publicat  La casa de la platja 1995, Els amos del món 1997, Mentre Barcelona dorm 1999 i La ciutat invisible 2005,…

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al…

Fill de pintors, es formà a Niça i a París La seva obra fou breu però intensa, i la complementà amb exhibicions d’alt risc salts mortals, autolesions, etc, juntament amb la pràctica del judo Les seves primeres produccions foren sèries monocromes de taronges, grocs, verds, i posteriorment se centrà en tres colors el rosa, l’or i sobretot un blau extremament intens que fou conegut com a International Klein Blue IKB, amb el qual recobrí tot tipus d’objectes i relleus A partir del 1960 formà part del grup francès nouveaux réalistes i realitzà les primeres anthropométries Creà també el que…

Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del…

Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb el qual,…

Estudià al conservatori de Moscou El 1980 guanyà el concurs Jean Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, el Čajkovskij de Moscou L’any següent, desertà i fugí als Estats Units El seu repertori abraça des de la música barroca —que interpreta amb rigorosos criteris històrics— fins a la creació contemporània, el jazz o les músiques improvisades Ha tocat sovint amb les formacions d’època Il Giardino Armonico, Orquestra Revolucionària i Romàntica i The Age of Enlightenment, i amb el clavecinista Ottavio Dantone, amb qui ofereix una notable lectura de Bach Gran especialista en el repertori…

Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l' Hamartigenia,…