Resultats de la cerca

El primer esment del castell de Puiggròs és de l’any 1190, en què Guillem de Cervera va prometre al rei Alfons I que no Ii causaria cap mal des de la fortalesa o força que amb el seu consentiment estava construint al castell de Puiggròs, a més de retre-li sagrament i homenatge per l’esmentat castell Fins al segle XIV el rei va conservar la jurisdicció del terme de Puiggròs L’any 1342, Pere III va vendre el mer i mixt imperi de Puiggròs a Guillem Gener de Montblanc A partir d’aleshores la senyoria passà per diverses mans fins que al segle XV el domini va recaure als Montsuar, llinatge de l’…

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres  Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995  Per…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a…

Format a l’Escola Massana, on estudià cursos de disseny gràfic, s’ha especialitzat en la illustració i el còmic Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i illustrador professional des de l’any 1982, collabora habitualment en diverses editorials, diaris i revistes Des del 2008 alterna la illustració amb tasques d’edició a l’Editorial Casals, on és director artístic i coordinador de les àrees de plàstica, dibuix tècnic i història de l’art Ha estat seleccionat per a participar en nombroses exposicions d’illustració a l’Estat espanyol, Mèxic, Venècia 1987 i Bratislava 1988…

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…

Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès L’any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a escriptor l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de…