Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
multiplet
Física
Conjunt de partícules que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria.
Hi ha diferents tipus de multiplets, segons el nombre de components doblets , triplets , octuplets , decuplets Per exemple, protó i neutró formen el doblet del nucleó
motocròs

Jordi Arcarons, pilot de motocròs
MIQUEL ROVIRA
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que consisteix en la disputa de curses de velocitat sobre un terreny accidentat.
El circuit pot ser a camp obert o tancat i sol estar format per desnivells, obstacles, rampes, rius, fang, sorra o pedres També es disputen curses a la platja S’utilitzen motocicletes especialment dissenyades per a aquesta pràctica esportiva, amb manillars llargs, parafangs separats i rodes amb tacs de goma Els pilots han de vestir casc, proteccions, cuirassa, faixa i botes Hi ha diferents disciplines, com el supercròs, que es disputa en un recinte tancat amb accidents del terreny artificials l’estil lliure FMX, que premia les acrobàcies i els salts efectuats pels pilots, també…
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l…
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i…
aulos
Música
Instrument de vent de la Grècia antiga.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric Consistia en un o dos tubs estrets d’uns 50 cm -en un principi de canya i posteriorment de fusta, ivori o metall- amb alguns forats que culminaven en un petit pavelló en els darrers models Quan tenien dos tubs, aquests es disposaven en angle, en forma de V, i s’unien amb una espècie de travesser El seu nom significa literalment canya o tub Els primers instruments tenien tres o quatre forats, que augmentaren posteriorment fins a quinze El tipus doble fou el més habitual i els instruments de…
eina
Tecnologia
Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria, alhora que assegura un bon contacte amb la mà per a obtenir un control precís de l’operació i fer-la còmodament.
L’estudi de les eines no pot ésser fet de manera formal, atès que cadascuna d’elles porta associada una manera d’actuar sobre la matèria i un gest ben definit Hom no pot estudiar la destral o les tisores, sinó estudiar l’acció tècnica “fendre amb la destral”, “tallar amb les tisores” Una primera classificació de les eines les agrupa en prènsils ganxos, tenalles, pinces, pales i percussores punxons, ganivets, destrals, aixes, rascadors, allisadors Bé que l’estudi de l’evolució de les eines és molt recent, sembla que segueix dos camins lligats estretament l’un és l' ortogènesi , o evolució per…
Carl von Linné

Carl von Linné en un oli d’Alexander Roslin
Biologia
Naturalista suec.
Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que…
Institut Amatller d’Art Hispànic
Institució particular que depèn de la fundació del mateix nom, creada a Barcelona el 1941 per Teresa Amatller i Cros.
Té per objecte la recollida, l’arxiu i la classificació de materials i documents gràfics i bibliogràfics propis per a l’estudi de l’art plàstic al món hispànic, com també la conservació i difusió de la seva seu, la Casa Amatller , situada a l'anomenada Mançana de la Discòrdia del passeig de Gràcia, construïda per Josep Puig i Cadafalch 1989-1900 a instàncies del pare de la fundadora, l’industrial xocolater Josep Amatller i Costa, el qual hi establí el domicili A diferència de la Casa Batlló i la Casa Lleó, l’interior conserva els mobles modernistes originals El 1976 fou…
Alfred Esmatges Yuste

Alfred Esmatges Yuste
Arxiu Teresa Esmatges
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor classificació de muntanya i de…
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina