Resultats de la cerca
Es mostren 2585 resultats
Wisława Szymborska
Literatura
Poetessa polonesa.
Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…
Jean-Marie Le Pen

Jean-Marie Le Pen
© Parlament Europeu
Política
Polític bretó.
S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…
Sergi Pàmies
Sergi Pàmies
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo , s’inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T’hauria de caure la cara de vergonya 1986 i Infecció 1987 Posteriorment ha publicat les novelles La primera pedra 1990, premi Ícaro 1991, L’instint 1993, premi Prudenci Bertrana 1993 i Sentimental 1995, i els reculls de narracions La gran novella sobre Barcelona 1997, premi Crítica Serra d’Or 1998, L’últim llibre de Sergi Pàmies 2000, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2006, premi Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or 2007, La bicicleta estàtica 2010, Cançons d’amor i de pluja 2013…
,
Franco Zeffirelli

Franco Zeffirelli (2004)
kremlin
Cinematografia
Teatre
Escenògraf i director cinematogràfic i teatral italià.
Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…
Maqbool Fida Husain
Pintura
Pintor indi, més conegut per F.M. Maqbool.
Fill d’un comptable musulmà, aprengué de manera autodidàctica el dibuix calligràfic geomètric tradicional kulfic khat L’any 1937 anà a Bombai, on sobrevisqué precàriament com a grafista de cartells de Bollywood i el 1947 s’uní al Grup d’Artistes Progressius liderats per Francis Newton Souza, oposats al classicisme hindú de l’escola de Bengala que promovia l’administració britànica Sense renegar de la tradició autòctona, aquest grup incorporava les noves tendències d’Occident surrealisme, cubisme, expressionisme Des de mitjan anys seixanta la seva obra començà a obtenir renom, i juntament…
Salif Keïta
Música
Cantant i músic malià d’ètnia mandé.
Pertanyent a una nissaga reial de l’antic regne de Mali, aquesta ascendència i l’albinisme que l’afecta han marcat la seva trajectòria vital i artística, en el primer aspecte perquè en la cultura mandé tradicional és vetat als membres de famílies de la seva casta dedicar-se a la música, i en el segon per la discriminació a què són sotmesos els afectats per aquesta condició al seu país Bandejat per aquests motius per la seva família, el 1967 anà a Bamako, on fou primer músic de carrer i més tard formà part del grup musical Super Rail Band Poc després d’incorporar-se al grup Les Ambassadeurs,…
Es’kia Mphahlele
Literatura anglesa
Escriptor sud-africà en llengua anglesa.
De nom de naixement Ezekiel els anys setanta s’africanitzà el nom, procedia d’una família humil Es graduà en magisteri el 1940 i treballà en una escola per a cecs 1941-45, però fou obligat a abandonar l’ensenyament per la seva oposició pública a l’ apartheid Posteriorment estudià lletres a la Universitat de Pretòria per correspondència i es graduà el 1956 Els anys 1955-57 fou editor de la revista Drum Exiliat el 1957, visqué primer a Nigèria i posteriorment a Europa i als Estats Units, on es doctorà a la Universitat de Denver el 1968, de la qual també fou professor de literatura africana i…
Víctor Hellín i Sol
Història
Polític.
Perit mercantil, durant la Segona República milità a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, i al gener del 1936 ingressà a la FET y de las JONS Participà activament en la revolta del juliol del 1936 a Lleida, i fou empresonat amb el fracàs del cop d’estat a Catalunya, cosa que li valgué la condició d’ ex-cautivo , camisa vieja i bones relacions entre els cercles franquistes i falangistes Fou successivament secretari local, inspector provincial, delegat provincial de transports i conseller nacional de l’Organización Juvenil Española de la FET y de las JONS i arribà a…
bacteriòfag

Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina