Resultats de la cerca
Es mostren 3458 resultats
Josep Betriu i Tàpies
Economia
Empresari.
El 1962 fundà amb Jordi Escaler i el seu germà, l’enginyer Francesc Betriu i Tàpies Oliana, Alt Urgell, 1926 – Barcelona, 2 de juny de 2014 la fàbrica Taurus, primera empresa de capital totalment català dedicada al petit electrodomèstic, que els anys següents tingué un fort creixement llançà, entre d’altres, la batedora BapiTaurus, que els anys setanta fou líder del mercat i esdevingué també un important recurs econòmic de les comarques lleidatanes del Pirineu Amb l’objectiu de millorar les comunicacions d’aquest territori amb els centres d’activitat productiva i comercial, el 1975 creà l’…
Procés de Barcelona
Nom que rep el conjunt d’acords adoptats i organismes creats des de la Conferència Euromediterrània celebrada el 1995 a Barcelona, fins el 2008.
Hi participaren els caps d’estat i de govern dels països riberencs de la Mediterrània que incloïen cinc estats de la UE, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, Malta, el Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i l’Autoritat Nacional Palestina, a més de la inclusió de la Lliga Àrab i la Unió del Magrib Àrab com a observadors amb l’objectiu de construir gradualment i mitjançant la cooperació un espai comú en matèria d’economia, intercanvis culturals i humans, seguretat i estabilitat política i collaboració institucional, plasmats en l’anomeada Declaració de Barcelona Fou…
Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran…
Antoni Barceló i Pont de la Terra

Nova llanxa inventada per Antoni Barceló i Pont de la Terra
© Fototeca.cat
Història
Militar
Tinent general de l’armada.
De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…
Castell d’Espill (Porqueres)
Art romànic
Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més…
Santa Rita o Sant Sadurní de Valldeix (Mataró)
Art romànic
Sant Sadurní de Valldeix és el nom històric de la capellade Santa Rita, envoltada de masies i residències a la vall que forma la riera de Valldeix, entre la ciutat de Mataró i el veïnat de Mata La capella es troba dalt d’un petit pujol dins les propietats de Can Miró Fou sempre una capella rural de la gran propietat documentada des del 949 com Villa Valades , i del 989 en endavant com Vall Dex, Vallexis, Valleadexio , o Vaydex La capella constades del 1066 com la ecclesia Sancti Saturnini, in marítima, in parrochia Sancta Maria Civitas Fracta, in Valedex Va decaure i va perdre el culte amb…
Sant Martin d’Arró (Es Bòrdes)
Art romànic
Situació L’església és situada dins el poble d’Arró, prop del barranc del mateix nom, a 895 m d’altitud, als vessants drets de la Garona, a l’extrem nord-occidental del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH128352 L’accés a aquest poble es fa a través d’una pista asfaltada, de curt recorregut, que surt de la banda dreta de la carretera N-230, poc després d’haver passat el pont on s’inicia el trencall que es dirigeix a Es Bòrdes Església Talment com succeïa a l’església veïna de Sant Martin de Benòs, aquest edifici també ha estat totalment transformat i desfigurat per remodelatges posteriors que li…
Vila medieval de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
En un lloc proper al monestir de Sant Benet del Bages, i organitzada pel monestir, sorgí una vila fortificada, bé que el principal interès en la creació d’aquest nucli de població estava en el propi monestir, per tenir a la seva disposició una sèrie de persones especialitzades que produïssin pel monestir La vila apareix documentada per primera vegada el 1172, el 1176 se citen unes cases, el 1194 el vall, el 1218 un carrer, el 1233 un carrer inferior, i el 1241 un mur Per tant era una vila fortificada, però no deuria ser gaire gran, tota vegada que hom l’anomena també vilella, i deuria tenir,…
Castell de Vilalba dels Arcs
Art romànic
El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a…
Orquestra de l’Òpera de Berlín
Música
Orquestra alemanya.
Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina