Resultats de la cerca

Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra

Mestre en teologia a París 1306, fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida 1294, definidor del capítol general 1302 i provincial d’Aragó 1309 És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta salms 1 a 113 al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada , i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París a partir del salm 39

Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic 1752 Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del pla de beneficis de tota la diòcesi Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà

Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de la ciutat de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta  La seva festa se celebra el 28 de juliol

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Deixeble de Coxye i de Rubens a Brusselles El 1641 fou nomenat pintor dels Àustria i pintà per a ells i la cort un gran nombre de retrats La crítica moderna nega que hagués estat a la península Ibèrica i explica els seus punts de contacte amb la pintura de l’escola cortesana a través de Van Dyck La seva pintura religiosa, de dibuix acurat i d’agradable color, segueix les normes de la Contrareforma sèrie del claustre del Convent de San Francisco de Burgos

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi

Succeí el seu mestre, Antoni Cellers 1835, com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Féu la monografia publicada el 1886 i els plans 1837 del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València

Nebot de François Mansart , fou arquitecte reial 1675 A Versalles féu la Galeria dels Miralls, la capella 1682, l’Orangerie 1681-86 i el Grand Trianon 1687 Construí el castell de Marly 1679-86, de pla en forma de sol Treballà als castells de Dampierre 1675-83 i de Maintenon i al convent de Saint-Cyr 1686 A París féu la plaça de les Victòries 1686, la plaça Vendôme 1699 i la cúpula dels Invàlids 1677-1706 Imposà la tradició francesa per damunt del gust italianitzant