Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
Cèntul III de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1163-85) i vescomte de Marsan.
Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena
Isabel Clara Eugènia d’Àustria
Història
Sobirana dels Països Baixos (Isabel I) (1598-1633), filla de Felip II de Castella i d’Isabel de França.
El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621
Honori III
Cristianisme
Nom que adoptà Cencio Savelli en esdevenir papa (1216-27).
Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans
Cuauhtémoc
Història
Darrer emperador asteca (1521-25).
Nebot de Moctezuma II i successor del germà d’aquest, Cuitlahuac , fou entronitzat en plena desfeta de l’imperi Asteca Conquerida la capital, Tenochtitlán 1521, després d’un llarg setge, fou detingut pels castellans i sotmès a turment perquè revelés on era el tresor de la corona Durant una expedició a Hondures, Hernán Cortés el feu penjar Avui és considerat a Mèxic un heroi nacional
Miquel Dubà i Navas
Literatura catalana
Poeta i periodista en llengua castellana.
Fou pedagog, vinculat a les escoles municipals de Barcelona D’idees liberals, arran dels fets revolucionaris del 1843 es decantà cap al moderantisme polític Publicà articles crítics i poemes als diaris barcelonins El Constitucional 1842, “El Artesano” 1843, “El Papagayo” 1843, La Verdad 1844, “El Liceo” 1847 i “La Corona de Aragón” 1854 Relacionat amb l’Institut Industrial de Catalunya, defensà els interessos dels obrers 1848-50
Fons d’art romànic del Museu Romàntic (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Romàntic de Sitges fou format a partir del llegat de Manuel Llopis de Casades 1885-1935, acceptat per la Diputació de Barcelona el 1943 i inaugurat el 1949 Formant part de la seva collecció es conserven sis imatges de la Mare de Déu amb el Nen a la falda que en morir el Sr Llopis es trobaven a Lisboa, d’on foren recollides el 1949 pel Dr J Ainaud de Lasarte, el qual les dugué a Sitges Dues d’aquestes són de procedència castellana, datables als segles XIII i XIV Dues més, de procedència desconeguda, encaixen formalment i estilísticament dins el període gòtic Pel que fa a les…
Luchino Scarampi
Economia
Història
Mercader piemontès, naturalitzat barceloní el 1394, fou un dels principals agents financers de Joan I de Catalunya-Aragó.
Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…
militar
Història
Relatiu o pertanyent als estaments privilegiats, que, a les corts de la corona catalanoaragonesa, formaven part del braç militar
.
Lleis d’Índies
Història
Conjunt de normes i disposicions dictades per la corona de Castella i referides a les seves possessions d’Amèrica.
Les primeres instruccions, capitulacions i lleis complementàries foren unificades el 1573 a les Ordenanzas de descubrimientos y nueva población de Felipe II El problema de l' encomienda motivà les Leyes de Burgos 1512 i les Leyes Nuevas 1542, que toparen amb una forta oposició Les lleis foren recopilades diverses vegades, la darrera de les quals fou la Recopilación de leyes de los reinos de Indias 1680
val·lari | val·lària
Història
Dit de la corona d’or que els romans concedien al soldat que entrava primer dins el campament enemic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina