Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Escola rossellonesa d’inspiració francesa
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del final del s. XIX i del primer quart del XX (~1885-1925).
Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert…
Jean-Pierre Bagot
Cristianisme
Bisbe de la diòcesi de Rennes (França), on desenvolupà una tasca compromesa amb els joves, ha estat un dels principals impulsors del moviment Som Església.
Ha escrit nombrosos llibres d’ensenyament, com ara Jésus un homme et puis , Pour lire la Bible 1983 i Pour vivre le mariage 1986 També ha fet importants treballs de traducció, com L’Amour et la Réconciliation 1992 o Le Judaïsme à l’aube du Christianisme 1986
Jean-Baptiste Regnault
Pintura
Pintor francès.
Professor de l’École des Beaux Arts de París des del 1795, on formà nombrosos alumnes Rival de JLDavid, al qual recriminava la seva fredor, fou autor de temes històrics i mitològics Educació d’Aquilles 1783 i Les tres Gràcies 1799, ambdós al Musée du Louvre, París
Jacques de Baroncelli
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès (uns 80 films).
Bon artesà, optà sovint per les adaptacions literàries de Pierre Loti Pêcheur d’Islande 1924 d’Anatole France Crainquebille 1934 d’Honoré de Balzac La Duchesse de Langeais 1942 de Ponson du Terrail Rocambole 1947 Reeixí especialment en Le père Goriot 1922 i en Nêne 1923
Pierre Larousse
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Gramàtic i lexicògraf francès.
Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863
Manuel Brousse

Manuel Brousse
© Fototeca.cat
Historiografia
Periodisme
Política
Historiador, periodista i polític.
És autor de La Cerdagne française 1896 i d' Excursions dans les hautes vallées de la Têt, de l’Aude et du Sègre 1897 Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà Diputat per Prada 1906-24, féu construir el ferrocarril de Vilafranca a la Guingueta
Henry Bordeaux
Literatura francesa
Escriptor francès.
Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió
Pierre Patel
Pintura
Pintor francès.
Imità l’estil de NPoussin i CGellé en composicions com Paisatge amb arquitectures Musée du Louvre Com a decorador treballà amb ELe Sueur a l’Hôtel Lambert de París i a les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, juntament amb el seu fill Pierre-Antoine Patel
Ruscino
Història
Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló, que aparegué a Perpinyà del 1911 al 1926, fundada i dirigida per P.Vidal.
Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane Publicà una gran quantitat de documents importants i hi collaboraren, entre molts d’altres, FPThiers, Alart, PPuiggarí, PVidal, JCalmette, EAragon —que la dirigia el 1920—, JSPons i MRobin
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina