Resultats de la cerca
Es mostren 4419 resultats
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia …
Castell Beví (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés…
Castell de Tapioles (Guissona)
Art romànic
Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis El bisbe d’Urgell fou, doncs, elsenyor eminent del…
Castell d’Alentorn (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu…
divino
Folklore
Música
Al Principat, nom popular donat a moltes cançons tradicionals cantades per quaresma i setmana santa, gairebé sempre referents a la passió.
És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts
Castell d’Albons
Art romànic
Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en…
Carrús
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), de poblament disseminat, 4 km al NW de la ciutat.
És centrat en l’antiga torre de Carrús , quadrada, per al senyor de la qual, Onofre Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús
Philipp Heinrich Erlebach
Música
Compositor alemany.
Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador…
armar cavaller
Història
Cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller, i que consistia essencialment en el cenyiment de l’espasa al neòfit pel padrí i el cop que aquest, amb el palmell de la mà, li donava a la nuca o a la galta.
La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina