Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
Gregorio Fernández
Escultura
Escultor castellà.
Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos collaboradors Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni La seva obra és molt dispersa País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid Les seves figures humanes són d’un gran realisme Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo, el Crist flagellat Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila, el Crist a la creu La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas, la Immaculada Vera Cruz de Salamanca i Santa Teresa de Jesús museu de Valladolid També…
Joan Navarro i Ramon
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…
falcons

Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
patinatge

Pista estàndard de patinatge de velocitat i aspecte dels patins per a aquesta especialitat i per al patinatge artístic
© Fototeca.cat
Esport
Esport que consisteix a lliscar, sobre patins, per una superfície llisa i dura.
Té diverses especialitats hoquei sobre patins , hoquei sobre gel , hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic en gel, sobre rodes i sobre patins en línia, freestyle , roller derby , skate , eslàlom en línia i descens en línia El patinatge artístic sobre gel comprèn tres proves individual masculina i femenina, per parelles i dansa Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil En els lliures, cada patinador masculí o cada parella actua durant cinc minuts,…
Roca de Passarell (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…
Josep Cardona i Furró

Josep Cardona i Furró
Escultura
Escultor.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906…
Marià Pidelaserra i Brias
Pintura de la sèrie Els Vençuts (1943-45), per Marià Pidelaserra i Brias
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia…
vèdika
Arquitectura
Balustrada de pedra o de fusta, decorada amb figures escultòriques, que envolta un espai sagrat, pròpia de l’arquitectura de l’Índia.
Denominació procedent del sànscrit
gaiata
Folklore
Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, de decoracions o de figures, amb profusa il·luminació interior i exterior.
Forma part de la processó que hom celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després hom installa en diverses places o en diversos carrers Les gaiates són una derivació artificiosa de les gaiates llargues amb un fanal penjat que, segons la tradició, duien els primers habitants de Castelló en traslladar-se de la muntanya al pla Actualment són complicades installacions elèctriques
dada
Matemàtiques
En una investigació matemàtica, cadascun dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir dels quals han d’ésser deduïts els elements desconeguts.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina