Resultats de la cerca

Per exemple, el verb amarar “mullar impregnant”, “aigualir un líquid”, provinent molt probablement del llatí emerare , derivat de merus “pur” i usat en el sentit de “fer que el vi deixi de ser pur mesclant-hi aigua” ha pogut ser interpretat com a procedent de mar , d’in “xopar” el mot bridge “joc de cartes”, prové, sembla, d’un nom turc, biritch , però, per semblança amb l’anglès bridge “pont” i per la mena de “pont” que s’estableix entre els jugadors, se li ha pogut atribuir una etimologia anglesa

Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias

Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites

Estudià a Salamanca i serví a Itàlia amb les tropes d’Alessandro Farnese, després d’haver estat captiu de pirates algerians i dels genovesos Ordenat de sacerdot, fou mestre de música a Madrid i gaudí d’un notable prestigi com a músic, poeta — Rimas 1591— i coneixedor del llatí La seva obra Vida del escudero Marcos de Obregón 1624, adscrita per la seva temàtica a la novella picaresca, fou molt divulgada a partir de la polèmica sostinguda a l’entorn de Gil Blas de Lesage, que en plagià alguns episodis sencers

Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa   Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la  Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes

Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc La publicació d’aquestes Lettres 1624 i 1627, el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària Sense tant d’èxit intentà també l’assaig — Le Prince 1631, Aristippe ou de la cour 1658, etc—, i escriví poemes en llatí