Resultats de la cerca

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans

Al microscopi òptic són visibles in vivo sense cap tinció prèvia, gràcies a la refringència que presenten sobre fons negre Són anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i altres animals, la qual cosa fa difícil llur cultiu experimental N’hi ha moltes espècies, patògenes per a l’home el treponema pàllid T pallidum és l’agent causant de la sífilis en l’home, directament transmissible als antropoides i als conills, T pertenue és l’agent del pian i T carateum és l’agent de la pinta

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

Tenen unes dimensions força grosses, semblants a les oques però amb un perfil aerodinàmic, amb potes fortes i palmejades, ales grosses acabades en punta, cua en forma de falca i bec robust i punxegut El color del plomatge varia entre el negre, el blanc i el castany Són ocells marins que es nodreixen de peixos, que cacen en grup llançant-se en picat sobre l’aigua, dins la qual poden arribar fins a 30 metres de fondària Nien en penya-segats rocallosos El mascarell comú Sula bassana nia al nord de l’Atlàntic

Cinturó negre tercer dan de taekwondo Competí en la categoria de -43 kg representant el Club Suba Lee i el Club Chois Castelldefels Guanyà la medalla de bronze als Campionats del Món sènior disputats a Barcelona 1987 També fou campiona d’Europa 1988 i assolí les medalles de plata 1986 i bronze 1990 en aquesta mateixa competició S’adjudicà la medalla d’or en la categoria de minimosca a la Copa d’Europa 1989 i fou campiona d’Espanya 1990 i de Catalunya 1988 en la mateixa categoria Formà part de la selecció espanyola

Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat

Cinturó negre cinquè dan Competí representant el Gimnàs Marín de Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de judo en les categories de –95 kg 1987, 1988 i –86 kg 1984, 1983, fou dues vegades subcampió en les categories de –86 kg 1985 i –95 kg 1989 i una vegada tercer en –95 kg 1991 Guanyà la medalla d’or al Trofeu Ciutat de Barcelona de judo com a representant de Catalunya 1985 Formà part de la selecció espanyola El 1989 fou guardonat amb el premi Raúl Calvo-88

Cinturó negre setè dan de taekwondo i mestre sisè dan d’hapkido S’inicià en les arts marcials el 1973 i des del 1980 dirigí l’Escola d’Arts Marcials Harondo d’Esparreguera, on també impartí classes Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo, en la qual també exercí de secretari i delegat del departament d’hap-kido El 2009 fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de la Federació Espanyola de Taekwondo en reconeixement a la seva trajectòria esportiva

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional