Resultats de la cerca

Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc

Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s

Neix als contraforts meridionals de l’Himàlaia, al N de l’estat d’Uttar Pradesh, i, en direcció N-SE, passa per Delhi, Mathurā i Agra, i després de rebre, per la dreta, el Chambal, el Sind, el Betwa i el Kēn, s’uneix al Ganges a Ilahābād Navegable en una gran part, constitueix la ruta del cotó del N de l’Índia Les seves aigües són aprofitades per al regadiu, distribuïdes a l’estació seca a través de nombrosos canals

Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk

Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast

Neix al peu de la Serra do Xistral 1036 m i corre vers l’oest, encaixat a la capçalera, per la Serra da Carba Desguassa a la ria de Betanzos, prop de Pontedeume, després de recórrer més de 70 km Atès el seu règim pluvial oceànic, té un cabal regular i elevat El 1959 hom hi construí el pantà del seu nom, de 123 Hm de cabuda, que en regula el cabal a la sortida d’As Pontes de García Rodríguez

El seu règim és nivopluvial i el mòdul absolut a la desembocadura és de 38 m 3 /seg, amb crescudes a la primavera i a l’estiu Neix als monts Karkonosze, passa per Jelenia Góra i Bolesławiec, aigua avall de Małomice rep el riu Kwisa i desguassa a l’Oder prop de Krosno Odrzańskie El riu és aprofitat i regulat per un gran pantà al nord de Jelenia Góra 50 milions de m 3 i per altres embassaments més petits

És la continuació del riu Lerma i discorre pels estats de Jalisco i Nayarit Forma la cascada de Junacatlán i desguassa a l’oceà Pacífic, prop de la ciutat de La Concha

Aquest mot és emprat sobretot quan hi ha també bràctees situades en el peduncle de la inflorescència

Neix a Combrailles, al Massís Central, i flueix, molt encaixat, en direcció septentrional Poc abans de Montluçon, rep el Tardes per l’esquerra A Saint-Amand-Montrond canvia de direcció i flueix vers el NW fins a Vierzon, on rep el Yèvre per la dreta i gira vers l’oest Poc abans de Tours, el seu curs continua parallel al del Loira, i tots dos travessen la ciutat, fins a llur confluència, poc abans de Langeais El seu règim, pluvial, és molt irregular i registra fortes crescudes