Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
Arxiu Municipal d’Oriola
Historiografia catalana
Dipòsit de diversos nuclis documentals d’ampli abast cronològic format pel fons de l’administració local de l’antic terme d’Oriola i altres fons de distinta procedència.
Tradicionalment emplaçat a l’Ajuntament d’Oriola, aquest arxiu es troba actualment a l’edifici de la Biblioteca Pública Fernando de Loazes d’aquesta ciutat, situada a la plaça del Marquès de Rafal, gràcies al conveni subscrit per l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana l’any 1993, en què s’acordà la seva transferència temporal per un període de 25 anys, amb l’objectiu de facilitar-ne la gestió i conservació Els fons de l’Arxiu Municipal d’Oriola formen una secció pròpia en aquest conjunt i mantenen la disposició, numeració i signatura anteriors, fet que facilita la…
literatura aljamiada
Literatura
Literatura que aparegué a la fi del segle XIII als regnes cristians de la península Ibèrica, entre els nuclis hebreus i àrabs existents després de la conquesta cristiana.
Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la mètrica castellana…
nervi trigemin
Anatomia animal
Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.
Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar superior i la…
Tóveda
Caseria
Caseria del municipi de Castellfabib (Racó), al SW de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per això és coneguda també per Tóvedas).
malaltia de Hodgkin
Medicina
Tipus de limfoma, el més freqüent de tots, caracteritzat per la presència de limfòcits atípics de gran volum amb diversos nuclis i nuclèols prominents (cèl·lules de Reed-Sternberg).
Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot afectar també…
alcalde de barri
Història
Dret administratiu
Persona nomenada per l’alcalde per al regiment de nuclis de cases de barriades separades de la població o dels districtes urbans en les ciutats que ho exigeixen.
Ha de viure al barri o al districte corresponent, perd el càrrec en cessar l’alcalde que l’ha nomenat, i té les funcions que l’alcalde li delega Els alcaldes de barri foren creats per Carles III el 1768 Pràcticament suprimits, llurs funcions són assumides per les Juntes de districte
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances, però, i…
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…
Er

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d’Er fins prop del coll de Lluç.
La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina