Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
William Robert Brooks
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen anglès.
Director de l’observatori William Smith a Geneva Nova York És un dels introductors de la fotografia en l’astronomia Descobrí 26 cometes, un dels quals, d’un període de 6,9 anys, descobert el 1889, duu el seu nom
Austràsia
Història
Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.
Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a…
Gregori Mir i Mayol
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Vida i obra Usà el pseudònim d’ Anselm Llull Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat 1992 amb la tesi Miquel dels Sants Oliver Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora publicada el 1993, ha collaborat en revistes com Randa , Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 1975 constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel …
art prehistòric
art prehistòric Instruments de sílex bifacials procedents del Paleolític
© Fototeca.cat
Art
Prehistòria
Art propi de l’època prehistòrica.
No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
Cimabue
Cimabue La Mare de Déu i el Nen amb Sant Francesc, mural de la basílica inferior de Sant Francesc, a Assís (1280)
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb el qual és conegut Cenni di Pepo, un dels pintors més notables de l’escola florentina del final del segle XIII.
Es traslladà a Roma 1272, on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà , pintada per a l’església florentina de Santa Trinità ~1285, Uffizi, que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia…
Cambra dels Comuns

Parlament de Londres, seu de la cambra dels Comuns
© Lluís Prats
Cambra baixa del parlament britànic.
Els seus membres 659 el 1997 són elegits per a un període màxim de 5 anys la cambra és dissolta habitualment abans d’esgotar aquest període en el moment que el primer ministre considera que en la contesa electoral les circumstàncies són favorables al seu partit Cada circumscripció electoral elegeix un únic membre de la cambra mitjançant sufragi universal directe no poden ésser elegits els sacerdots, els funcionaris i els pars si no renuncien els títols nobiliaris Presideix la cambra el speaker , que dirigeix els debats El primer ministre ha d’ésser elegit forçosament…
Parti Socialiste
Política
Organització política francesa constituïda el 1905 en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de l’Estat francès.
Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El 1934 la SFIO…
Joan de Borgonya
Pintura
Pintor, identificat abans amb el pintor gironí Porta i anomenat posteriorment Mestre de Sant Feliu.
Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral…
El planejament urbanístic
Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina