Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
la Terreta
Vall
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important…
barranc d’Esperan
Barranc
Curs d’aigua del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que aflueix a la Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert.
L’església parroquial de Sant Sadurní depenia de la d’Erillcastell Formava part de l’antic terme de Malpàs
tecnígraf
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Aparell de dibuix tècnic que permet de traçar línies rectes de qualsevol inclinació sobre qualsevol punt de la superfície d’un tauler de dibuix.
Consisteix en un parell de regles perpendiculars un dels extrems dels quals és fixat sobre un pom giratori proveït d’un goniòmetre Aquest conjunt és fixat sobre un mecanisme que en garanteix un desplaçament rigorosament parallel i que pot ésser o bé un sistema de parallelograms articulats —compensats per un contrapès— o bé una mena de pont, recolzats sobre els cantells superior i inferior del tauler, que guiat per un carril pot desplaçar-s’hi d’un extrem a l’altre mentre que el conjunt dels dos regles pot simultàniament desplaçar-se de dalt a baix del tauler guiat per un altre…
rectificació

Esquema de connexió per a la rectificació del corrent altern i formes d’ona de la tensió de sortida (U)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6…
cataròmetre
Química
Element principal d’un tipus d’analitzador de gasos, que en determina les proporcions constituents de certes mescles, en comparar les conductivitats tèrmiques d’aquestes amb la d’un gas patró.
Consisteix en un pont de Wheatstone les quatre resistències del qual són travessades per un corrent constant que hi provoca un cert escalfament Dues d’aquestes resistències una de cada branca respecte del galvanòmetre són submergides en sengles gasos l’una en el gas patró i l’altra en el gas a analitzar Les diferències de conductivitat tèrmica entre els dos gasos determinen escalfaments diferents de les resistències per consegüent el seu valor òhmic és diferent i s’ocasiona un desequilibri del pont, que mesura el galvanòmetre És emprat en l’anàlisi de gasos…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
pantà de Contreras
El pantà de Contreras, a la Plana d’Utiel
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Cabriol, situat al límit entre Castella-la Manxa (Minglanilla) i el País Valencià (Villagordo del Cabriel).
Construït vers el 1974 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes té uns 880 milions de m 3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca La carretera N-III aprofita la presa del pantà per evitar passar pel port de Contreras L’any 2006 s’iniciaren les obres de construcció del viaducte sobre el pantà per a permetre el pas del TAV Madrid-València i l’autovia A-3 Anteriorment el riu Cabriol era creuat a través del pont de Contreras , construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de…
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina