Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…
àcid aurotiosulfúric
Química
Àcid hipotètic l’anió del qual és un tiosulfat complex d’or monovalent que existeix realment en diverses sals, com la sal de sodi, estable en solució i en estat sòlid.
projector
Electrònica i informàtica
Llum que conté un sistema òptic de miralls o lents, i destinat a concentrar la llum dins un angle sòlid determinat, generalment reduït a fi d’obtenir una intensitat lluminosa elevada.
raig extraordinari
Física
Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material sòlid birefringent i en una direcció diferent de la de l’eix òptic del material (refracció).
disrupció
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasos quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.
EL corrent elèctric resultant produeix efectes diversos, com ara l’escalfament, que pot arribar a destruir l’aïllant perforació tèrmica, la creació d’un camp electroestàtic intens amb forces superiors a les de cohesió perforació elèctrica, la ionització en el cas d’un gas, etc descàrrega
trapezòedre
Mineralogia i petrografia
Sòlid cristal·logràfic que pot ésser considerat com una bipiràmide en la qual cada meitat ha girat un cert angle respecte a l’oposada, i s’hi ha ficat al mateix temps.
La unió entre ambdues meitats, que a les bipiràmides és un polígon pla, es converteix, en els trapezòedres, en un polígon guerxo Hi ha trapezòedres trigonals, tetragonals i hexagonals, segons que l’eix principal de simetria sigui, respectivament, ternari, quaternari o senari
raig
Tecnologia
Moviment d’un líquid o d’un gas (que eventualment vehiculen un sòlid) que s’escapen amb força per un orifici o que són projectats per una tovera, per un broquet, etc.
blanc de titani
Química
Pigment blanc de gran poder cobrent, molt sòlid a la llum i químicament inert, constituït per diòxid de titani, del qual existeixen dues varietats cristal·lines emprades industrialment: el rútil i l’anatasa.
La primera és emprada principalment en pintures per a exteriors, i la segona, en pintures i vernissos, en aprests de paper i de tèxtils, en la coloració de cautxú, linòleum, tintes d’impremta, etc Hom el troba en el comerç en qualitats diverses que depenen de la proporció de sulfat de bari que contenen Les excellents propietats cobrents d’aquest pigment provenen de les seves dimensions de gra, que té un diàmetre de l’ordre de 0,3 a 0,4 μm, pròxim a l’òptim donat pel càlcul per a obtenir una màxima opacitat És el pigment blanc de màxima qualitat i és emprat cada dia en major grau, malgrat el…
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el…