Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Medicina
Centre hospitalari de Tortosa (Baix Ebre).
Creat per la Seguretat Social, fou incorporat al grup de l’Institut Català de la Salut després que la seva gestió fos traslladada a la Generalitat És el centre sanitari de referència de les Terres de l’Ebre Està situat en un turó emmurallat de l’antic castell de la ciutat de Tortosa que, amb una altitud de 50 m sobre el nivell del mar, domina tota la població L’edifici presenta una superfície disponible de 21480 m 2 i disposa de 237 llits
Xarxa de Custòdia del Territori
Organització sense ànim de lucre constituïda el 2003 amb l’objectiu d’impulsar als Països Catalans l’ús de la custòdia del territori com a eina per a la gestió i la conservació del territori i dels valors naturals, culturals i paisatgístics associats.
La seva activitat se centra a assessorar sobre el desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social de la custòdia del territori i a coordinar i donar suport a les entitats de custòdia ja formades La custòdia del territori, una idea que prové de l’Amèrica del Nord al final del s XIX, es basa a signar acords voluntaris amb els propietaris de finques per tal d’assegurar-ne la preservació i sensibilitzar els usuaris Les primeres iniciatives en terres catalanes daten del final dels anys noranta
Josepa Arnall i Juan
Historiografia
Professora i historiadora.
Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002
Emili Junyent
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor JMaluquer de Motes, ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca És catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999 Entre les seves publicacions cal destacar La Filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas 1980 i la direcció del volum I de la Història Política, societat i cultura dels Països Catalans 1996
waqf
Islamisme
Dret
Donació pietosa d’uns béns l’usdefruit dels quals és destinat a obres de beneficència.
Al marge del seu caràcter originàriament religiós, aquestes donacions solien ésser un motiu d’evasió del fisc estatal Amb el temps el patrimoni dels béns waqf anomenats ḥubus a l’Àfrica del Nord fou tan considerable —una tercera part de les terres de conreu a Tunísia el 1833, la meitat a Algèria el 1850, tres quartes parts a Turquia, etc—, que a poc a poc han anat essent confiscats, amb indemnitzacions, per part de l’administració civil, fins a arribar a la nacionalització als països més progressistes
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
Agència Catalana de l’Aigua
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya fundada el 1998, adscrita al departament de medi ambient i habitatge.
S'ocupa de dictar la política i la gestió en matèria d’aigües dins el marc territorial de Catalunya Es fonamenta en els principis de la directiva marc de l’aigua, que s’inspiren en el principi de la sostenibilitat S'estructura en sis demarcacions Girona, Tordera- Besòs, Llobregat-Foix, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre Duu a terme actuacions de formació seminaris, congressos, etc, de millora de la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, de reducció de riscos i d’educació ambiental
Guilhem Belibasta
Història
Cristianisme
Ancià càtar, el darrer d’aquesta jerarquia a Occitània i als Països Catalans del qual hom té notícia.
S'inicià en el catarisme quan aquest sistema religiós ja declinava a les terres llenguadocianes Detingut i empresonat pels inquisidors, s’evadí de les presons de Carcassona i es refugià a Lleida, i després a Sant Mateu del Maestrat, on formà una petita comunitat d’immigrats occitans Fou detingut a Tírvia Pallars Sobirà, amb alguns dels seus adeptes, pels inquisidors catalans fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès, territori pertanyent a l’arquebisbe de Narbona, senyor feudal del dirigent càtar
Richard Boyle
Història
Arquitectura
Arquitecte i mecenes anglès.
Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina