Resultats de la cerca

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

Qualificat de balcó del Penedès, es veuen les muntanyes de l’Alt Penedès i, més enllà, el puig de Montagut i el Montmell, al límit entre el Baix Penedès i lrAlt Camp Des del castell es domina la plana per on corre l’Anoia i per on passava el camí que es dirigia a la marca, a la frontera De les restes conservades del castell de Subirats es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i que al mig hi havia la torre mestra S'hi han trobat teules i restes de ceràmica iberoromana, cosa que evidencia una anterior ocupació del lloc Des del 2014 es realitzen visites guiades per les…

A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei, com els…

Passà als Enríquez, ducs de Medina de Rioseco, el 1741 als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes, el 1755 als Silva, comtes de Galve, i el 1802 als FitzJames Stuart, ducs de Berwick

Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles

Fill del comte Hug V d’Empúries i de Sibilla de Palou, vescomtessa de Bas Fou un personatge important de la cort de Jaume II i d’Alfons el Benigne Aquest el nomenà tutor del seu nebot Joan, fill gran del comte Pere I d’Empúries, el 1334 Rebé moltes donacions al comtat d’Empúries i al vescomtat de Bas En crear-se el priorat de Catalunya, en fou nomenat el primer gran prior El 1322, arran de la mort del seu nebot Ponç VI Malgaulí, el vescomtat de Bas revertí a la corona, però Jaume II hagué de lliurar-lo a Ramon en penyora d’una hipoteca de 40 000 sous que gravava el vescomtat El 1331, liquidat…

Fill de Carlos de Beaumont i Lizarazu, fou un dels caps del partit beaumontès favorable a Carles de Viana en les lluites contra el seu pare Joan II de Catalunya-Aragó Governador, canceller 1445 i capità general de Carles a Navarra el 1457, compartí amb ell la captivitat 1461 més tard fou lloctinent d’Enric IV de Castella, mentre aquest era rei de Catalunya 1462-63, durant la guerra civil catalana La seva defecció de les files de Pere de Portugal 1464 i l’adhesió a Joan II a Vilafranca del Penedès, foren un cop ben fort per a la causa del Principat Però no prengué part en la guerra i tornà a…

Estudià lleis a Sevilla i a Madrid Participà a la Vicalvarada juny del 1854, i fou secretari de les corts constituents que es reuniren al novembre Diputat per Còrdova 1855, s’afilià a la Unión Liberal d’O'Donnell Fou governador de Madrid 1858-60, vicepresident de les corts 1861 i ministre de foment 1861 i de governació En perdre el poder els liberals 1866, intervingué en l’organització de la Revolució de Setembre del 1868, després de la qual defensà una monarquia constitucional i hereditària Fou ambaixador a França, ministre d’estat als governs de Sagasta i vicepresident del consell liberal,…

Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell

Situació Vista aèria del castell amb la vila de Calaf als seus peus ECSA - J Todó Castell situat a la part alta de la població de Calaf, al cim d’un turó Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat, per on passaven diverses vies de comunicació importants Mapa 35-14362 Situació 31TCG763217 Hom pot observar els murs septentrionals del castell des de l’exterior, per la banda de la carretera que va cap a Ponts Per a entrar dins del recinte, cal, però, demanar la clau en una casa propera a les muralles, a la banda meridional JBM Història Les primeres notícies sobre el…