Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
Sant Llorenç de Sous (Bassegoda)
Art romànic
Situació Sant Llorenç de Sous Una vista del conjunt del monestir, des del costat sud-oest, tal com és actualment Hom pot veure, a la part alta de la fotografia, l’església romànica, de tres naus al centre, el recinte del claustre i les restes de dependències monàstiques, i a primer terme, la capella actual, habilitada modernament a les antigues dependències de la comunitat J Todó-TAVISA L’antiga abadia de Sant Llorenç de Sous o Sant Llorenç del Mont es troba a l’extrem meridional del terme, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, al peu del santuari Mapa 257M781 Situació…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
tatsoi
Horticultura
Alimentació
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, prostrada o semiprostrada, de fulles peciolades cocleariformes amb el limbe de color verd fosc i lluent, disposades en roseta densa, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
cupcake

Cupcakes
© Katja Seaton
Pastisseria
Pastís rodó individual, de vegades farcit, que es cobreix per la part superior amb una capa dolça, generalment de sucre i clara d'ou, fondant o crema de mantega, i es decora sovint amb motius comestibles, originari de la pastisseria anglosaxona.
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…
forat de la Seu
Final del canal de la Quera o estret de les Cabanotes, on el Segre s’obre a la ribera de la Seu, després de travessar l’estreta vall del Baridà, entre els termes d’Estamariu i Alàs i Cerc (Alt Urgell).
Puig-ermengol
Església
Antiga església dedicada a Sant Martí i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del segle XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
pic de Xemeneies
Cim
Cim (2 812 m alt.) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al Pallars Sobirà (vall d’Àneu), al N dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l' estany de Xemeneies
Vall-llebrera
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial Sant Ponç depèn Vall-llebrerola El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre
Valldeix

Ermita de Santa Rita de Valldeix
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Mataró (Maresme), al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix