Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
Vallat
Vista de Vallat , a la vall mitjana del Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès a la vall mitjana del Millars, a banda i banda del riu, a la confluència d’aquest amb el riu de Vilamalefa o d’Argeleta.
Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la confluència amb el…
Tresserra
Tresserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Vallespir, als contraforts orientals dels Aspres (pla del Rei, 196 m alt), drenats per torrents que es dirigeixen vers el Rard (torrent dels Gorgs), al N, o vers el Tec, límit meridional del terme.
Vora aquest riu s’estén el sector més pla i agrícolament més productiu, el pla de Nidoleres, en part regat, on hi ha el poble de Nidoleres, travessat per la carretera de Perpinyà a Barcelona La part més muntanyosa és coberta de bosc De les 744 ha conreades, 721 ha són de vinya 716 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior hi ha alguns fruiterars 6 ha d’albercoquers, 3 de cirerers i 2 de pereres i 2 ha d’hortalisses Hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979 El poble 318 h agl 1982 140 m alt és situat damunt la línia de turons que separa la…
el Bac de Collsacabra
Masia
Veïnat
Gran masia i veïnat del terme municipal de Pruit (Osona) a l’altiplà de Collsacabra, prop del coll de Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.
veganisme
Alimentació
Antropologia
Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc.
El veganisme comporta, entre altres coses, el seguiment d'una dieta vegetariana estricta, que exclou completament els productes d'origen animal, incloent-hi els ous, la llet i la mel la renúncia a utilitzar teixits d'origen animal l'oposició a l'experimentació amb animals, i el rebuig als espectacles en què s'utilitzen animals
pegilació
Farmàcia
Modificació d’una substància química, normalment un fàrmac, consistent a afegir-hi una molècula de polietilenglicol o d’un derivat d’aquest, a fi de disminuir-ne la capacitat immunògena i prolongar-ne el temps de circulació en l’organisme.
tar
Música
Instrument de cordes pinçades persa de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb el mànec llarg, i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.
tècnica de sandvitx
Medicina
Tècnica emprada per a detectar anticossos o cèl·lules productores d’anticossos en preparacions histològiques, en què l’antigen reacciona de primer amb un estrat d’anticossos no marcats i després amb un d’anticossos marcats i queda col·locat entre tots dos.
gestió de residus
Economia
Recollida, transport, emmagatzematge, valoració, disposició del rebuig i comercialització dels residus, per a donar-los el destí final més adient, d’acord amb la seva caracterització, inclosa la vigilància dels llocs de descàrrega després de la seva clausura o tancament.
No es considera gestió de residus l’operació de reciclatge que els reincorpora al procés productiu que els ha generat
genètica de poblacions
Biologia
Branca de la genètica que considera els fenòmens genètics amb relació al significat que tenen per a la població, i estudia la distribució dels gens en les poblacions i la manera com les freqüències gèniques es mantenen o es modifiquen.
pic de Fontargent
Cim
Cim (2 582 m) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, a ponent del port de Fontargent o d’Incles (2252 m), per on passa el camí de Soldeu a Foix per l’estany de Fontargent
.