Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
llei de les proporcions recíproques
Química
Una de les lleis ponderals de la química d’acord amb la qual els pesos de dos elements (o bé múltiples simples d’aquests pesos) que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells.
primer | primera
Matemàtiques
En un grup de diverses lletres iguals emprades en una figura geomètrica o en una expressió algèbrica, dit de les que són diferenciades de les altres amb un accent a la dreta, com és a, que hom llegeix «a» primera.
patent
Dret administratiu
Certificat que atorga l’estat pel qual es reconeix el dret a utilitzar en exclusiva un invent i comercialitzar i vendre els objectes fabricats o la introducció d’un procediment per a la fabricació d’un producte desconegut en el país..
formi
Formi
Philippe Alès (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de rizoma carnós, de fulles basals ensiformes, llargues de 10 a 20 cm, de flors carmesines o grogues, sostingudes per un escap més llarg que les fulles, i de fruits en càpsula.
És natural de Nova Zelanda i forneix la fibra del mateix nom
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
divisor de tensió
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie, als extrems de les quals hom aplica una tensió; d’una de les resistències intermèdies hom pot extreure una tensió reduïda, que constitueix una fracció determinada de la tensió total aplicada.
Sovint els potenciòmetres són emprats com a divisors de tensió de relació variable
tallant
Oficis manuals
Eina emprada per a picar i rebaixar pedres, que consisteix en dues fulles amples i amb tall que formen una sola peça i són unides per l’ull o canó de ferro, dins el qual passa el cap del mànec.
vinculació
Història del dret
Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.
Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme , i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat collectiva vinculacions comunals i eclesiàstiques mà morta, les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats Al segle XVIII nombroses lleis impediren…
clima local
Meteorologia
Geografia
Clima que afecta sectors molt reduïts de la Terra a causa de l’existència d’un factor geogràfic diferencial que té una influència molt localitzada, com ho pot ésser una superfície líquida, una massa forestal, o una forta densitat d’edificis.
Hom parla aleshores d’un clima de llac, per exemple, un clima de bosc i un clima urbà Els climes locals molt sovint contrasten amb les característiques generals de la regió on es donen
consolidació
Dret civil
Forma d’extinció dels drets reals, especialment de les servituds, que consisteix a reunir en una mateixa persona drets que eren separats, com, per exemple, la nua propietat amb l’usdrefuit, o la propietat del predi dominant amb el servent.