Resultats de la cerca

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

Aquesta església és esmentada en un document datat l’any 1055, en què el vescomte Bernat i la seva muller Adalgarda donaren a Santa Maria de la Seu el lloc i l’alou de Puiol Derrant , situat entre els castells d’Aramont i Galliners —afrontava pel nord i per llevant amb Aramont, pel sud amb Galliners, i a ponent amb la Noguera—, i la meitat de les dècimes, primícies i oblacions de la seva església dedicada a sant Martí

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV

S’aixecà en un lloc proper a l’actual casería del Sant Sepulcre És documentada l’any 1058 en el testament de Seniol Guillem, per mitjà del qual llegà la torre de la Tallada a la seva filla Maria i al seu gendre Isarn Ató L’any 1180 consta l’existència d’un plet suscitat entre l’orde del Sant Sepulcre i Bernat de Tallada Aquest darrer personatge podia estar relacionat amb la fortalesa de la Tallada

Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell

Les rondalles mallorquines aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums Les iŀlustracions foren fetes per Francesc de B Moll i Josep Moll ILLUSTRACIÓ DE LA RONDALLA “L’AMOR DE LES TRES TARONGES”

Cofundador del moviment Avalot-Joves de la Unió General de Treballadors  UGT de Catalunya, en 1998-2008 fou secretari general del sindicat a les comarques gironines Aquest any s’incorporà a la direcció nacional del sindicat En 1996-98 fou també líder de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya L’any 2016 succeí  Josep Maria Álvarez  a la secretaria general de la UGT de Catalunya Tornà a ser reelegit a les eleccions del 2020 i del 2025

Fundat al maig del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Fou campió de la Lliga de Tarragona per equips en quatre ocasions 1998, 2003, 2006, 2008 i subcampió en tres ocasions 2000, 2005, 2009 Destacaren José María Martí, campió de Catalunya individual 2008, 2009 i, diverses vegades, millor jugador de la Lliga de Tarragona, i Joaquín Roé, primer classificat de la Lliga de Tarragona 1997, 1998

Equip filial del Club Tennis Barcino, estava format per jugadores joves que competien a alt nivell abans de passar al primer equip Aconseguí tres vegades el subcampionat d’Espanya femení per equips 1960, 1961,1973 i fou dues vegades tercer classificat a la Lliga estatal, en les dues úniques temporades que jugà en la màxima categoria 1972, 1973 Les seves principals jugadores foren Maria Rosa Riumbau i Montserrat Guimat, posteriorment campiones estatals amb el CT Barcino